Regal…
L’altre dia em van regalar una capsa de màgia… una capsa de màgia Borras!! Mai havia tingut una capsa de màgia B. de petit… ni de gran, fins ara…
Altres capses de màgia, sí (veure post que vaig escriure al febrer de 2007 aquí, on veureu quina va ser la meva primera capsa), però mai cap Magia Borras… Em va fer gràcia…
Botiga del CCCB…
Un altre dia em vaig fixar, a la botiga del museu, en un llibre, en aquesta reproducció d’un antic anunci publicitari del TBO, divertit:
Mercat de Bilbao…
I en un mercat, vaig veure aquesta capsa de màgia…
Les capses de màgia tenen un encant especial…
Són joguines que molt sovint acaben en un racó (com la de la foto del mercat), a les escombraries, perquè els nens no saben com jugar-hi…
Les capses de màgia generen moltes expectatives i un cop les obres, aquelles il·lusions desapareixen… per això potser seria millor que els nens no fessin màgia ? o almenys fins que fossin prou madurs ? Clar, ho dic ara que sóc gran i que n’he fet des de petit, des de sempre… En tot cas, potser els grans els haurien d’orientar de com jugar-hi…
Són capses on la vertadera màgia està en llegir el llibret que l’acompanya, tenir paciència (no fer el joc de seguida al públic), i imaginar, sobretot fer servir la imaginació,… perquè sinó, no funcionen…
Fins la setmana que ve…
Daniel
www.magia.cat
