Cervell de vacances ?
Noooooooooooooooo…
Una nova idea…
Sí…, una nova idea (de les moltes que em passen pel cap cada dia i que he atrapat i elaborat durant aquests dies).
Parèntesi: (
Reflexió interna meva: quan dic que tinc moltes idees, em faig massa el xulo?
… bé, no sé… escric al meu bloc, i tampoc m’he de justificar per tot…
Tancar parèntesi. )
Com anava dient: un nou joc…, les idees apareixen quan menys t’ho esperes… i després a poc a poc, van prenent forma… com si fos plastilina que va transformant-se en un conill, com el de l’anunci de la TV de teles…
Doncs sí, va començar just abans de Nadal i fins ara…, el procés creatiu segueix, és curiós això de les idees, neixen i van madurant a poc a poc, a foc lent, a la dutxa, caminant pel carrer, al metro, abans d’anar a dormir, quan et rentes les dents, en aquells moments en que el cervell descansa però no descansa…
La màgia em persegueix…
Com (sempre que podem), hem tornat a anar a Londres aquests dies nadalencs…
Direu, que pesat aquest Daniel, que sempre us explica que ha anat a Londres…
Doncs, Londres és una altre dels “items” que m'apassionen… (que pompós que estic…)
He arribat a la conclusió que la màgia em persegueix vagi allà on vagi… (o potser hi és sempre i sóc jo que ho miro amb ulls de mag ?)
Doncs aquell dissabte, pel canal britànic ITV, a l’hotel, esgotats de voltar per tot Londres, per totes les tendes, feien un programa de màgia! el NadaXAquí britànic ?, no… més aviat un show especial d’un mag Irlandès. Es deia “The Escape Live”, i el mag: Keith Barry. Els jocs molt ben construïts, mentalisme, cartes, molt bona presentació, imaginatiu i al final, en directe, amb públic, un “escape” de dins una cabana de fusta, que explota amb el mag dins, focs d’artifici, espectacular. Nota mental: algun dia m’agradaria fer alguna cosa així, espectacular… estic preparat per quan arribi l'ocasió…
Em va agradar, no era el típic programa amb màgia de carrer a l’estil David Blaine (que no dic que siguin dolents els programes de Street Magic, simplement que s’han popularitzat tant que perden la frescor del primer dia), era més britànic potser ?, amb jocs fets a espectadors concrets, normalment de dos en dos, en un bar, una sessió d’espiritisme, en platós diferents, escenografies diferents… molt treballat, molt bé. Investigaré més sobre Keith Barry, un altre dia us ho explico…
Reis…
Ahir vàrem anar al TNC a veure “La plaça del diamant”: espectacular, l’escenografia, gran, carrers de gràcia reproduïts en un escenari immens, tot molt recomanable…
Acabo de veure a el Periódico el següent article que parla de màgia: Aquí
Em temo que ens queda molt per fer, als mags, pel que fa a pedagogia als no iniciats… segurament la culpa és nostra…
La foto…
… i just a l’estació de metro que agafàvem cada dia (Earl's Court Station), vam adonar-nos que hi havia una cabina que ens resultava particularment familiar… sí, la de la foto que adjunto al principi… però això millor us ho explico la setmana que ve, perquè hi ha molt per explicar…
Ah!, i Bon Any!!!! … s'han acabat les festes i ha deixat de nevar a màgia.cat… Però si voleu veure-hi nevar, sempre podreu accedir-hi des d'aquí, tot l’any, perquè a màgia.cat la màgia de l’il·lusió mai s’atura…
Fins la setmana que ve.
Daniel
www.magia.cat
