No fa gaire temps, he descobert un llibre fantàstic de màgia…
Es tracta de “El meu món màgic” d’en Xevi. (edicions Marré. Xavier Sala “Xevi”, 1988)
Jo el primer, molt sovint, parlo de mags internacionals i em descuido dels mags que tenim aquí, però avui hi posaré remei…
Pels qui no ho sàpiguen, Xevi és un mag nascut a Santa Cristina d’Aro, l’any 1943. Des de ben petit s’aficiona a l’Il·lusionisme i com veurem a continuació, tot el que ha fet per la màgia, s’ha d’explicar a tothom… ja que ha elevat fins a alts nivells el nostre fantàstic art…
Ah! En Xevi ha actuat arreu del món… És Internacional…
El Llibre…
El llibre és una vertadera meravella… És un ric document històric d’una època i d’un gran emprenedor, època en que no s’emprava aquesta paraula…
Llegint el llibre tinc nostàlgia, nostàlgia de no haver viscut el que llegeixo (per ser massa petit, per no ser en el lloc idoni en el moment adequat…) tot i que sóc feliç perquè el que veig és tan ric màgicament…
Foto de xevi-ilusionista.com
En el llibre hi trobem història de la màgia, biografia màgica d’en Xevi, cartells, art i dibuixos màgics que li han dedicat artistes gràfics, divertides vinyetes humorístiques envers el món de l’il·lusionisme, els seus jocs de mans que l’han definit com a mag, descripció dels programes de televisió on ha participat, el seu programa de ràdio “La màgia en llibertat”, la seva faceta d’actor de cine…
Després d’una primera part molt interessant on explica la seva vida com a mag, continua amb la descripció de jocs de mans del seu repertori… Els jocs, que normalment el mag improvisa en les seves actuacions informals, son fantàstics, molt ben il·lustrats, son tots boníssims, amb molt bones idees, molt ben explicats, una meravella de llibre de màgia, el primer que es va fer en català…
El llibre segueix amb biografies de mags internacionals que ha conegut durant la seva carrera, enmig de cada retrat, es descriu jocs proposats per cada un d’aquests mags, mags com Paul Daniels, Fantasio, Pavel, Gaetan Bloom,…
El relat conclou amb fotos d’en Xevi amb mags d’arreu del món, un capítol que descriu la seva relació amb Dalí, i un completíssim glossari dels mags catalans fins llavors, els mítics Abracadra, Wenceslao Ciuró, Alfred Florensa,… una rica informació per la nostra història de la màgia recent…
La Guillotina…
Una anècdota que em crida l’atenció: Ell acostuma a fer el joc de la Guillotina a famosos… Al programa “Tot i més” de TVE, li va fer a la presentadora del programa, la Silvia Tortosa… En aquell moment van fer una broma… El gag consistia en fer creure que alguna cosa havia anat malament: un cop tallat el cap… es van apagar les llums… I els teleespectadors van començar a trucar a Televisió espantants, preguntant si li havia passat alguna cosa a la presentadora … No us recorda un episodi similar que va passar l’any passat a l’Hormiguero ? No dic que se n’inspiressin… Simplement això demostra que està tot inventat i no ens hauríem de sentir tan originals a vegades…
Mireu… He trobat aquest troç de programació del dilluns 18 d’Octubre de 1982… Em fa gràcia el to humorístic en com s’esmenta la Guillotina a la Silvia Tortosa… tot estava previst…
Hemeroteca La Vanguardia – 18 d’Octubre 1982
El Rècord del Món…
L’abril de l’any 1969 va aconseguir el rècord del món gràcies al seu recorregut conduint un cotxe amb els ulls tapats des de Montserrat fins al Saló Internacional de l’Automòbil.
Després va repetir l’experiment un cop a Barcelona i un altre a Murcia…
He trobat aquest retall de diari de quan va fer la gesta des de plaça Sant Jaume fins a Martorell…
Hemeroteca La Vanguardia – 26 d’Octubre 1969
En el llibre explica que la gesta de Montserrat va ser finançada per ell, ell es va pagar la gasolina, l’allotjament, ell va aconseguir els permisos…
En Xevi és un emprenedor màgic…
La prova d’això és la seva campanya de màgia per les escoles, el repte de Montserrat pagat de la seva butxaca, la màgia pels pobles (que feia a canvi d’un pa amb tomàquet…), la creació de “La Casa Màgica”, el primer museu de màgia de tot l’estat i considerat un dels més importants del món, la organització de “Les Trobades Màgiques Internacionals de la Costa Brava”, primeres fires màgiques d’aquestes característiques, ara molts pobles tenen festivals de màgia i congressos de mags, cal recordar que ell va ser el primer a fer aquest tipus de certàmens aquí…
Hemeroteca La Vanguardia – 26 d’Agost 1981
Hemeroteca La Vanguardia – 24 de Maig 1985
Xevi a l’Identitats…
He trobat un document televisiu d’en Xevi, es tracta del programa “Identitats” de TV3, que li va dedicar en Josep Maria Espinàs, el 29 de juny del 1986…
Jo era fan del programa “Identitats”…
Vist ara, el programa és un vertader tresor de la televisió… Crec que la espontaneïtat que es percep, d’una tele sense guió aparent, em sembla que caldria aprendre’n en l’actualitat…
La conversa entre el presentador i director de l’espai i en Xevi, és una gran lliçó de màgia, parlen de màgia de manera sensata i clara, avui dia no es parla de màgia així a la tele, ni enlloc… Parlen de la importància d’aquells jocs de mans petits, de que és millor no saber el secret d’un joc, de que el públic a vegades vol traspassar aquella barrera sense adonar-se’n que la desil·lusió pot ser pitjor, que els grans mags sempre repeteixen el mateix espectacle, el seu diploma de pertinença al “Magic Circle” anglès…
Es dedueix de les paraules del mag, la realitat de com vivia un mag als anys 80 (i anys anteriors), aquí a Catalunya, amb una societat amb poca cultura màgica (clar que no sé si ara estem millor), diu que quan va començar li deien “bruixot”, un mag emprenedor, un mag que s’ha buscat la vida i que a l’hora ha trobat la manera de fer feliços als altres… Un mag que amb “L’il·lusionisme a les escoles” (anys 1984 i 1985) a volgut formar noves generacions d’espectadors de màgia i potser d’aficionats al nostre art… Popularitzar l’il·lusionisme… Gràcies Xevi !!!
Una època on les facilitats per aprendre màgia no eren les mateixes com ara a la era d’internet, una època on la màgia no estava tant de moda a Catalunya, aquest pioner, en Xevi, va fer màgia en català i va portar-la arreu del món i a qualsevol racó de Catalunya, perquè ell volia…
Molt interessant quan relata l’aventura de la conducció cega des de Montserrat, divertit pensar en l’examen que li va fer el Cap de la Direcció General de Tràfic per concedir-li els permisos!!! Mireu el programa per saber-ne els detalls…
Fa jocs de mans durant el programa, amb un cub de rubik, clips, didal, bitllets, papers, monedes i la guillotina…
Amb tots vosaltres “Identitats”… El recomano molt… No podeu deixar de veure el programa…
http://www.tv3.cat/videos/2771850
El Mag, la Persona…
Veient les imatges, llegint el llibre, destacaria la gran humanitat que es desprèn, personalitat afable, honest, proper, no és el prototip de mag egocèntric a la que massa cops estem acostumats, m’agrada que sigui aquesta la imatge d’un mag… Sempre he cregut que els mags haurien de ser així…
Jo el veig com un heroi romàntic de la màgia… I tinc la sensació, que ara, hem perdut aquest esperit, potser perquè son altres temps o potser perquè ens hem tornat d’una altra manera… més materialistes, menys somiadors… potser hem perdut el nord, l’objectiu… el fer feliços i il·lusionar als altres…
D’això n’hem aprendre tots i em de canviar-ho… Ara més que mai…
Si fóssim a Gran Bretanya, en Xevi seria tant conegut com en Paul Daniels… Clar que jo no se si ara en Paul Daniels és tant respectat com quan feia el seu programa periòdic a la BBC…
Em sap greu que el pas del temps i les modes, esborrin les grans figures, els grans mags… o que, pel que sigui, s’hagin fet molt famosos uns i altres no tant… O per aquesta ximpleria dels mitjans que hi ha d’haver una única figura referent, un especialista de capçalera…
Jo mateix em sento una mica culpable de no haver-ne parlat fins ara al “Diari d’un Mag”, del que suposa en Xevi per la nostra cultura màgica, d’haver descobert potser tard aquest llibre, tot i que millor ara que mai… Amb aquest text d’avui espero haver-hi posat remei d’alguna manera…
En Xevi és un savi… ell mateix ho escriu en el llibre…
“Si sents la professió, no és cap esforç, ser esclau del públic, aquest públic que amb sort et pot pujar a dalt de tot, encara que més tard et baixarà a baix de tot. Veiem a artistes que foren figures estel·lars de l’espectacle que viuen oblidats, ignorats”
Aquest fragment correspon al capítol “La sal, el pebre i el vinagre”, pàgines 38 a 41 del llibre. I és una reflexió sobre el que suposa ser il·lusionista… Sobre les coses bones i les coses més dures…
Recomano molt la seva lectura…
Foto de xevi-ilusionista.com
Recordo que el vaig veure actuar en el Congrés Francès d’Il·lusionisme en que vaig assistir a Perpinyà, va fer el seu joc amb penjadors, en Xevi ha actuat a molts països del món és un dels nostres mags més internacionals…
Actualment en Xevi segueix en actiu, fa màgia, cursos de màgia, crea i organitza certàmens màgics, presenta gales de màgia, té el seu museu…
Tot i que no el conec personalment i que després de tot això que he escrit, reconec que m’agradaria molt coneixe’l, m’imagino que segueix essent aquell emprenedor màgic que vol il·lusionar a tothom…
Miro a la meva biblioteca màgica i trobo un llibre de la Pilarín Bayés, que relata la Gran Història d’en Xevi… L’havia tingut allà tot aquest temps i ho havia oblidat… El llibre de la Pilarín és fantàstic també… Es diu: “La petita història de Xevi”.
Content d’haver escrit aquest text avui, que m’ha permès aprofundir en un dels mags més internacionals del nostre país i que ha fet molt per fer créixer el nostre art.
En Xevi hauria de ser mirall de noves generacions, que quedi escrit i que l’oblit no ens envaeixi i puguem dia a dia créixer com a mags sense oblidar els nostres mestres…
Podeu trobar molta informació al web d’en Xevi, amb tota la informació sobre ell i sobre el seu museu: La Casa Màgica …
http://www.xevi-ilusionista.com
La biografia completa i actualitzada fins avui:
http://www.xevi-ilusionista.com/xevi/curriculumcat.htm
La seva extensa trajectòria:
http://www.xevi-ilusionista.com/xevi/historiasp.htm
No em canso de trobar retalls de diari…
Tot seguit i per acabar…
Una petita entrevista a en Xevi, arrel de la segona Trobada Màgica…
Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Hemeroteca La Vanguardia – 18 de Setembre 1982
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
Es increible k no sigui mes conegut… Com pot ser?
Tens raó !!!
Però potser el reconeixement és relatiu…
El que importa és que hagi fet i segueixi fent tot el que fa per la màgia…
Per això n’he parlat… perquè crec que la gent l’hauria de conèixer…
Fins aviat…
[…] – El fantàstic món màgic d’en Xevi […]
[…] Espanyola (vaig fer un article sobre en Xevi i el seu primer llibre de màgia fet en català… Aquí ), molt més tard el Màgic Andreu a TV3 i ja més cap aquí, consolidant-ho: el Mag […]