Dilluns passat, vam tenir l’oportunitat, gràcies a SensaCine, d’anar a la preestrena en exclusiva, de la pel·lícula “Ahora me ves 2”.
Avui s’estrena al cinema i avui us en parlo al “Diari d’un Mag”.
L’acte va començar amb l’actuació d’Antonio Díaz, que ens va oferir el seu número de manipulació, el seu divertit acte màgic que fa amb en Siri i finalment, el joc on es teletransporta al passat. O sigui, la seva versió de El Portal de David Copperfield, que precisament, és un joc que apareixia, clarament, referenciat a la primera pel·lícula de la saga… David Copperfield, que precisament és coproductor de “Ahora me ves 2”.
Presenciar la màgia d’Antonio Díaz sempre és un privilegi… Només cal que fem un viatge en el temps, fins quan érem infants, quan no sabíem molts dels secrets de la vida i (per als mags) de la màgia… I segur que ho gaudirem com el primer dia…
Avui s’ha estrenat a Discovery Max un anunci amb imatges de l’acte on vàrem assistir… Quin muntatge més dinàmic del vídeo !
https://www.youtube.com/watch?v=RCg4aiy-s-8
A continuació va començar la projecció de la pel·lícula… Us recordo que fa unes setmanes, vaig fer una comparativa entre els pòsters amb inspiració vintage, que han creat, expressament pel film i els originals, que provenen de grans il·lusionistes com Houdini, Kellar, Karlini o Zang Zig. Podeu llegir l’article Aquí.
Quan escric el que esteu llegint, tot just fa unes hores que he vist el film… I he arribat a la conclusió que sempre tindré una mena de relació amor i odi amb aquesta nissaga… Ja que, segurament, hi haurà “Ahora me ves 3” i tindré temps d’acabar concloent quin dels 3 films m’agrada més… Ja que en el seu moment, la 1 no em va agradar massa… Podeu recuperar l’article Aquí…
La segona entrega, que en anglès es diu: “Now you see me: The second act”, en l’àmbit de com es tracta l’il·lusionisme, que és una de les coses que més em van desagradar de la primera part… Doncs, aquest cop… M’agrada…
És una pel·lícula dirida per Jon M. Chu, amb guió de Ed Solomon i Peter Chiarelli. Repeteixen bona part dels actors de la primera part, Jesse Eisenberg, Mark Ruffalo, Woody Harrelson, Dave Franco, Michael Caine i Morgan Freeman… I se n’afegeixen altres de nous com Daniel Radcliffe o Lizzy Caplan.
Els assessors màgics del film són: Andrei Jikh, Blake Vogt, David Copperfield i Keith Barry.
Analitzaré el film només des del punt de vista del mag que sóc, ja que des del punt cinematogràfic, hi ha gent que en sap més que jo !
Sí… Repassaré les referències al món de l’il·lusionisme de la pel·lícula, que han fet que somrigui i m’emocioni… Un planol inicial sobre Nova York, amb, visiblement, l’Estàtua de la Llibertat… No em puc creure que sigui casualitat, la mà de David Copperfield com a productor es nota… Les decoracions amb cartells de Houdini, estris màgics, són recurrents a totes les escenes que transcorren en habitatges dels mags de la pel·lícula. Fins i tot quan no hi ha màgia explícitament, es produeixen coreografies que semblen extretes d’un espectacle de màgia, com per exemple quan un dels protagonistes es canvia de roba, just quan passa un carro, sembla una gran il·lusió de transformació, d’aquelles amb panells…
Una de les referències més interessants, és quant els protagonistes es teletransporten de Nova York a Macao, ciutat presentada com un Las Vegas Xinès… Las Vegas, una altra referència màgica per excel·lència… Dir que aquesta teletransportació em segueix recordant El Portal de David Copperfield, però amb una diferència, en aquest cas la teletransportació no és virtual… En aquesta pel·lícula, es varia el punt de vista dels jocs de màgia presentats, en tornarem a parlar, en la referència final, en aquest article…
A Macao, els nostres protagonistes estan molt contents, ja que van a una tenda de màgia històrica, es tracta de Iong’s Magic Shop. Si mireu al Google Maps, la veureu… Existeix, no déu ser tan encantadora com al film, però és una referència real…
L’escena de la tenda de màgia, és una de les més entranyables, m’he passat aquells minuts, mirant que tenien a les estanteries, a veure què hi podria comprar, si hi fos realment… En un altre moment del film, podem veure el magatzem de la tenda, i hi llegeixo un cartell amb la inscripció “Dante”…
A Macao, al pis del personatge de Daniel Radcliffe, Walter Mabry, té objectes de la història de la màgia, es pot veure, per uns instants, una rèplica del Taronger de Robert Houdin. Es nota que l’assessorament del film està fet a consciència… Als mags ens agrada descobrir aquests detalls…
Les referències sobre màgia, es complementen amb referències “al mag que hi ha darrere la cortina”, d’”Alícia al País de les Meravelles”… Una inspiració màgica per excel·lència…
En un altre moment del film, les manipulacions de cartes serveixen per cometre un robatori, com si fossin coreografies perfectament assajades. “Los Jinetes”, així s’anomenen aquest grup de mags, fan coses impossibles, és potser el moment del film més inversemblant, però té punts enginyosos…
Referències a escapismes com el de Houdini, dins una capsa, llençat al riu. La seqüència del mercat amb persecucions, desaparicions, foc, que no són màgia però són inspirats, directament del món de l’il·lusionisme, com si fossin els números màgics amb espases, de Lance Burton… Com a primera referència, gents meditada, que se m’acut…
El final de la pel·lícula transcorre a Londres… La ciutat de nit, màgia al Tàmesi, imatges que ens pot referir als especials de televisió de David Blaine o Dynamo… També hi podem veure un clar homenatge a la màgia de carrer que hi ha sempre a Covent Garden, amb un triler gegant que m’encanta i que s’inspira dels clàssics de les grans il·lusions.
Un efecte amb pluja i llum estroboscòpica, que primer penses que seria impossible i que acabes tenint clar que potser sí… Aquest efecte és inspiració directa d’un joc que veu un dels protagonistes a la tenda de màgia, durant el film… Les desaparicions, enmig de pluja de cartes, de pluja d’aigua, de coloms, són inspiradores… El personatge de la Lula, interpretat per Lizzy Caplan, en aquell moment del film, em recorda al personatge de còmic Zatanna… Només dic que m’ho recorda, potser no és la intenció dels creadors de l’obra, és una reflexió personal…
La gran il·lusió final, com en els especials de David Copperfield, és espectacular… I m’agrada molt, com a il·lusionista… No us la desvetllaré, però que us donaré pistes… A mi m’ha recordat la desaparició de l’avió de David Copperfield, en un dels seus especials… Però, com us deia a l’inici de l’article, en aquest cas, la il·lusió, passa dins de l’avió ! I la seqüència final, al mig del Tàmesi, és, visualment, per tots els amants de l’il·lusionisme, un dels grans moments del film… Segur, que com el moment Estàtua de la Llibertat inicial, o com la referència al Portal, en David Copperfield hi ha tingut a veure…
Mireu, com va fer desaparèixer en David Copperfield, un avió, a un dels seus mítics especials per a televisió…
https://www.youtube.com/watch?v=p3w-sAlQt98
Com a conclusió, en l’àmbit màgic, m’ha omplert, vaig tenir la mateixa sensació, com a mag, de no sentir-me defraudat, com em va passar, amb la pel·lícula L’increible Burt Wonderstone, que vaig destacar, fa uns anys, Aquí, al “Diari d’un Mag”…
En canvi, a argumentalment, és una pel·lícula senzilla, amb l’única pretensió de passar un bon moment al cinema… Cal dir que, tenint en compte la vida diària, també s’agraeix…
Mireu el tràiler del film…
https://www.youtube.com/watch?v=NCB2C2Ij-Xg
Més informació sobre “Ahora me ves 2” a Sensacine i al web oficial de la pel·lícula: nowyouseeme.com
Pels qui no coneguin el número del Portal de David Copperfield
https://www.youtube.com/watch?v=ETW5S9kuiDU
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
