Just una setmana abans de la seva última funció a Barcelona, abans de la seva tornada a l’octubre, vam poder gaudir de “Nada es Imposible” – Broadway Edition, d’Antonio Díaz, el Mago Pop al Teatre Victòria, espectacle dirigit per Mag Lari.
Aquesta versió de l’espectacle, degudament adaptat pel que fa a idioma i referències culturals, serà la que portarà, el pròxim Agost a Nova York i l’any que ve al seu nou teatre, a Branson, Missourri.
El següent anunci, que explica aquest fet, és el que vam poder presenciar just abans d’iniciar l’espectacle…
Nada es Imposible és, com no podia ser d’una altra manera, espectacular. Manté l’essència dels seus anteriors espectacles, “La Gran Ilusión” i el mític “Mr Snow” que recordem amb molt bons records.
“La Gran Ilusión” va ser el punt de partida pel que fa la exploració de grans il·lusions espectaculars per part d’Antonio Díaz. I a “Mr Snow”, si en aquella obra vèiem escenes realitzades pel seu alter ego, un mag ancià entranyable, a les projeccions de “Nada es Imposible”, presenciem diverses edats del mag, un viatge al passat a Badia del Vallès, amb un nen que volia ser mag i un mag més madur projectat en el futur que continua somiant impossibles… I enmig, el moment actual, amb un mag jove, hàbil, en directe, presentant el seu espectacle més somiat.
Nada es Imposible és, com no podia ser d’una altra manera, espectacular. Manté l’essència dels seus anteriors espectacles, “La Gran Ilusión” i el mític “Mr Snow” que recordem amb molt bons records.
El fil conductor, ben teixit, evoca els anhels de l’impossible…
El Mago Pop es passeja, com un superheroi, sobre estructures de gratacels d’una ciutat dibuixada de còmic; es teletransporta i teletransporta, un dels fils conductors que conformen l’argument de l’espectacle; en una bonica escena que evoca un teatre encantador realitza una gran escena màgica; manipula virtuós: boles, cartes, monedes; veiem grans efectes amb grans infraestructures gegants; tot executat mil·limètricament a la perfecció, tot espectacular, tot gran…
En una bonica escena que evoca un teatre encantador realitza una gran escena màgica; manipula virtuós: boles, cartes, monedes…
Cal dir que tot l’espectacle és, tècnicament, una meravella, res és casual i tot potencia l‘espectacularitat de “Nada es Imposible”. Focus, telons, panells, pantalles, efectes lluminosos, foc… Tot és complexitat tècnica extrema al servei de la il·lusió. Cap producció teatral màgica d’aquest país i de molts altres, té tants mitjans. El cas d’Antonio Díaz és únic.
En els nostres temps, un il·lusionista europeu que compra un teatre a Barcelona, un altre als Estats Units, que actua a Broadway, rècord de funcions, d’espectadors i un llarg etcètera, és un fet excepcional.
En un moment de l’espectacle, particularment emocionant, ret homenatge a Cardini…
A “Nada es Imposible”, també veiem una versió del teatre d’ombres passada pel sedàs de la màgia; jocs de prop realitzats i executats amb mil·limètrica precisió visualitzats en una pantalla, amb clara herència escenogràfica dels especials televisius de David Copperfield; un joc interactiu amb tot el públic; enginyós efecte amb un còmic; referències cinematogràfiques; ajudants d’escenari molt precises. Tot és molt professional a “Nada es Imposible”, el nivell de perfecció és sublim i dona gust experimentar-ho.
M’agrada molt el viatge en el temps que viu tota la platea, em sembla una idea molt bonica, tota l’escena del viatge en el temps, amb una posada en escena espectacular em sembla genial. Com m’agraden els viatges en el temps!
L’aurèola de carisma que envolta El Mago Pop és molt gran. Tot el públic entra en el joc argumental, fins i tot abans de sortir a l’escenari. I després, les ovacions es multipliquen durant tota la funció. “Nada es Imposible” segur que impressiona als espectadors.
M’agrada molt el viatge en el temps que viu tota la platea, em sembla una idea molt bonica, tota l’escena del viatge en el temps, amb una posada en escena espectacular em sembla genial. Com m’agraden els viatges en el temps!
L’espectacle, mai millor dit, passa volant, és molt entretingut i frenètic.
Frenètic, seria un dels adjectius que el definiria, ja que tot transcorre molt de pressa i passen moltes coses en poc temps.
El que realitza Antonio Díaz durant tota l’obra és realment increïble i requereix un estat mental i físic, segur que molt exigent.
L’espectacle funcionarà als Estats Units, ja que juga amb el seu llenguatge escènic, perquè la seva herència hi està directament connectada
Tot i que és un espectacle molt pautat, i ha de ser així perquè tot funcioni, té moments d’eloqüent improvisació que encanten al públic assistent.
L’espectacle funcionarà als Estats Units, ja que juga amb el seu llenguatge escènic, perquè la seva herència hi està directament connectada. És un espectacle que podria residir fent temporada a Las Vegas, com sembla que també és un dels seus objectius.
Antonio Díaz és molt hàbil en tots els aspectes, pel que fa a les seves manipulacions màgiques, pel que fa a crear un espectacle que funciona com un mecanisme de rellotge, pel sentit comercial, per cuidar tots els detalls…
Penso que és un privilegi que tinguem a Barcelona, el Teatre Victòria, amb l’impressionant “Nada es Imposible”, que és ja història de la màgia.
El Mago Pop realitza l’última funció el pròxim Sant Jordi, però tornarà a partir d’Octubre a Barcelona.
Antonio Díaz és molt hàbil en tots els aspectes, pel que fa a les seves manipulacions màgiques, pel que fa a crear un espectacle que funciona com un mecanisme de rellotge, pel sentit comercial, per cuidar tots els detalls…
És un exercici gratificant per mi, analitzar un espectacle tan ric en il·lusions com “Nada es Imposible”. Lògicament, hi ha molts conceptes vinculats amb els secrets, en els que no he entrat, ni entraré públicament mai. Era una assignatura pendent del “Diari d’un Mag”, tenir ressenya de l’espectacle, fa temps que volia escriure-la i estic molt agraït a tot l’equip de El Mago Pop que ens hagin donat totes les facilitats per fer-ho possible.
Informació addicional
Fa un temps, TV3 va realitzar un documental dedicat al Mago Pop i el seu teatre:
El Mago Pop: la il·lusió del Paral·lel – Sense ficció
