Són les 2 de la matinada, diumenge dia 5. Aquesta és la meva crònica del que hem viscut des de les 16h00, a la Fira de Màgia de Torruella de Montgrí…
Primer he anat a la conferència del Fimag PRO, de Raul Camaguey. Versava sobre màgia de carrer. Molt interessant. En Raul és un expert que sap tots els trucs del bon artista de carrer.
La tarda, llàstima, passada per aigua, ha provocat que el públic assistent, busqués llocs per veure activitats sota sostre. Jo he anat a la conferència de Miquel Duran i Fernando Blasco, que tractava sobre les possibilitats pedagògiques de la màgia per explicar ciència, matemàtiques, arquitectura,… i com a objectiu, transmetre un missatge clar als assistents… La sessió ha estat il·lustrada amb efectes pràctics. Molt enriquidor.
Foto: Cristina Huguet – @ideacat
A continuació, hem anat a veure Woody Aragón, a una altra edició de la màgia als palaus. Com ahir a la nit, l’il·lusionista ens va demostrar la seva simpatia, les seves genialitats amb la baralla, a una sala de gom a gom… No te’n cansaries de veure’l actuar…
Sopar a les parades del Mercat Gourmand, veient Brando i Silvana, amb la seva màgia teatral que ens agrada tant…
I tot seguit… Jeff Toussaint, l’hipnotitzador… Jo era un escèptic respecte a aquesta actuació, però vaig pensar que seria original veure un espectacle d’unes característiques que mai havia vist, tret de la hipnosi televisiva, que ha tingut diferents èpoques i tendències a la televisió, com a entreteniment, però mai ho havia vist en directe… Doncs bé… Si abans de veure l’espectacle, no m’agradava la hipnosi, el fet de veure l’espectacle en qüestió, m’ha reafirmat en el que ja pensava… Fins i tot he sortit amb pitjor sensació… Un espectacle sense ritme, una llarga introducció on l’hipnotitzador, ens explica la seva manera de veure la hipnosi, mitjançant un discurs recurrent que inserta en la nostra ment, fins a la sacietat. Ens explica que el que farà és entreteniment, que el que fa es diferencia de la hipnosi terapèutica. En això és sincer i s’agraeix aquesta sinceritat. És habil, ho reconec. Diu molts cops que la hipnosi, segons ell, no existeix, que es tracta d’una “sobrecarga del subconsciente”. Té un discurs intel·ligent i coherent. Sembla un tele predicador. Fa bromes, humor… I ho repeteix molt, tot… Sembla com si ens volgués adormir a tots… I de cop, demana voluntaris, i pugen 50 persones a l’escenari… Ja ens agradaria, als il·lusionistes, tenir tantes mans enlaire, quan demanem voluntaris pels nostres jocs… Un punt més positiu per ell… S’ha de reconèixer, que sap, amb el seu discurs, aconseguir una legió de seguidors… Tot i que ell rebutja que té poders, i ho diu i ho repeteix… I en aquesta part de l’espectacle, potser durant una hora, es dedica a adormir persones, que cauen a terra… Una hora… És molt llarg… Potser no ho hauria de comparar amb un espectacle d’il·lusionisme, perquè no és un espectacle de màgia, és una altra cosa… Però un il·lusionista que es passés una hora fent caure gent a terra no tindria cap èxit… Tampoc és teatre, és com un experiment, és jugar amb la realitat, amb persones que cauen a terra… Tot i que, ho reconec, a la gent li encanta, el públic riu, aplaudeix, col·labora… Dec ser una rara avis… Ho veig i em produeix somnolència, déu ser normal, és un hipnotitzador… I després segueix descartant espectadors, durant una bona estona… I finalment, comença a fer jocs, jocs innocents, que si tenen calor, que si tenen fred… I … Temps ! Obrim els ulls !!! És l’hora ! No tenim temps ! Anem a veure Màgia de Nit… Marxem… He vist un tipus d’espectacle que mai havia vist, i que segurament no tornaré a veure… Sempre és interessant experimentar… El nostre conscient s’ha carregat una mica massa…
Última actuació de la nit… Isaac Jurado, que just arribava de la Gala Internacional… I, com sempre, el seu espectacle és fresc, ell és divertit, irònic, enginyós, showman, improvisador, amb màgia que sorprèn un públic que s’ho passa bé. Ens divertim, em reconcilio amb el món de l’espectacle, hi ha ritme, vitalitat, intel·ligència… Una bona manera d’acabar aquesta marató de màgia…
Demà, veurem la Gala Internacional, i en parlarem, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
