Diari d’un mag, Compte enrera: 10…

Lectura: 1 minut

19/01/2006
Sóc mag i el dia 29 de Gener, a aquestes hores, ja s’haurà acabat l’espectacle crec… i tornaré cap a casa amb les anelles, les cartes, les cordes…
Quan escric aquestes línies ja som dia 20, però com que encara no estic dormint, per mi, ara és dia 19, falta 10 dies per la data.
He acabat d’assajar, tornat a desar els trastos a l’armari, i escric aquest primer capítol d’una sèrie de 10, que dia a dia aniré escrivint, escrivint la història d’una passió, explicant-vos perquè quan era petit, veient un mag per la tele fent el joc de les anelles no dormia a les nits pensant com funcionava, perquè m’obsessiono pensant com levitar, o com desaparèixer…, segurament un psicoanalista trobaria interessant el meu cas…
Reivindico que la màgia no és només per a nens…, respecto aquells mags que fan màgia molt enfocada als nens, però m’agradaria que la gent s’adonés que quan dius que fas màgia no fas només jocs amb mocadorets per a nens… D’altra banda crec que els nens es mereixen un respecte i que agrairien (penso) un tracte més d’adult en el ‘divertimento’ que és aquest art.
Fins aquí el deliri d’avui.
Demà continuo, i sobretot recordeu que el dia 29 de Gener al Llantiol hi ha un espectacle de màgia… on el mag us explicarà els seus secrets. A Categories teniu més informació sobre l’espectacle.

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…
La seva última creació, RANDOM, és una experiència màgica única en el seu gènere. Un joc d'atzar, en el que l'espectador és protagonista. Cada cop, gaudirà d'un espectacle diferent!

1 Comment

  1. entenc de què parles perquè el meu germà també és mag i he hagut de patir la seva dèria. És clar que si tenint en compte que venim d’una família de pallassos… no hi ha mal que per bé no vingui.

Comments are closed.

Següent Article

Diari d’un mag: Escapar-se (…9)

Últims articles de Blog