Els hereus de Blaine… (primera part)

/
Lectura: 3 minuts

Dilluns passat vaig veure una sèrie de programes de màgia al canal National Geographic… I me’n vaig adonar d’una cosa…

National Geographic, Discovery Max i History Channel tenen un comú denominador pel que fa l’il·lusionisme… Tots han emès o emeten programes sobre mags… Els mags viuen als canals temàtics científics…

A Discovery Max: El Mago Pop, Dynamo, “Detrás de la magia”, “Los reyes de la magia”, Troy… A National Geographic: Más allá de los sueños, “El rey de los naipes”, “¿Te lo crees ?”… A History Channel: Houdini” (en parlàvem fa unes setmanes Aquí…)

Segur que n’obvio algun i segur que en vindran més…

I perquè passa aquest fet ? Tots aquests canals són temàtics científics…

He reflexionat que la raó deu ser perquè el públic que veu aquests canals són persones que tenen curiositats intel·lectuals. Molt sovint dic aquí que el públic d’un espectacle de màgia ha de ser intel·ligent… Tot quadra, per això funciona la màgia en aquest tipus de canal !!!

Llavors he recordat quin és el model que segueixen aquests tipus de programa, a excepció de Houdini de History Channel, que seria un documental de ficció, tots són similars als mítics programes especials de David Blaine, en aquests programes, el mag també feia màgia pel carrer i es donava molta importància a la reacció del públic sorprès pels jocs del mag.

Els seus dos primers especials van tenir una gran repercussió… Estem parlant dels anys 1996 i 1998. Un mag havia aconseguit transcendir en l’àmbit televisiu, com ho havia fet, abans, en David Copperfield… I ho feia d’una manera totalment diferent, màgia de prop i un efecte de levitació, que amb la reacció dels assistents es magnificava… Tot això gràcies a la màgia de la televisió, del documental, de la manera de narrar-ho…

En David Blaine, seguint en aquest aspecte en Copperfield, fa programes especials, programes que es converteixen en esdeveniments, ja que s’entreguen en compta gotes (cada any o dos anys) i la producció és molt bona. Actualment, els programes de màgia de carrer es fan en sèrie, això, segurament, respon a regles comercials…

L’any passat, en David Blaine va tornar a fer un especial on, amb més èmfasi feia màgia a famosos. Aquesta seria una altra característica d’alguns dels programes actuals de màgia, fer màgia als famosos… És com si en David Blaine hagués reivindicat el seu format, revisitant-lo i incorporant-hi més, aquest fet (tot i que ja havia fet màgia a famosos…).

També me n’he adonat que des dels programes originals de Blaine han passat molts anys fins que els seus hereus hagin fet programes, és curiós, no van sortir “competidors” que jo sàpiga, de seguida, a posteriori…

S’ha produït un buit temporal, enfront del “boom” actual d’aquests programes… Tampoc entenc que els programes de David Copperfield no provoquessin que hi hagués més programes com els seus. No dic que no hi hagi hagut programes, que sí que se n’han produït (a França en Gilles Arthur va fer programes molt ambiciosos i genuïns), però el format de Copperfield potser era tan únic i personal que les imitacions no han transcendit o no han sigut tan nombroses… Cal dir que és més barata la producció del format de màgia de carrer que altres tipus de programa de màgia… Aquesta seria una altra raó…

Aquí, una idea brillant… El “Nada X Aquí” de Jorge Blass, Luís Piedrahita, Inés, Jandro i Yunke van fer un còctel que va funcionar, màgia de carrer, càmeres ocultes, màgia de prop en plató ( recollint l’herència dels programes de Juan Tamaríz ), màgia d’escenari a plató i fins i tot grans il·lusions espectaculars finals, molt sovint fora del plató… Una mena de compendi, tot en un, de programes tipus Copperfield, Paul Daniels, Tamaríz, Blaine, “Magic Circus” de Mark Wilson

I ara et passeges pels canals temàtics científics i trobes programes de màgia en format de documental, per tot arreu…

Jo no sóc detractor d’aquests programes, alguns em poden avorrir més o menys, però tal com vaig comentar la setmana passada en referència als il·lusionistes famosos, popularitzen el nostre art i poden donar idees als mags i afavorir que l’art de l’il·lusionisme avanci…

Durant les pròximes setmanes, començaré una sèrie d’articles sobre cada un d’aquests programes, faré un repàs, d’aquestes estrelles de la màgia a la televisió actual…

Mireu, en David Blaine en dos dels seus especials, el de 1998 i el de 2013…

Penseu que això (en el cas de Magic Man de 1998) es va fer molt abans de tots els programes de màgia que envaeixen les televisions en l’actualitat i s’assembla tant al que es fa ara… Son imatges de fa més de 10 anys que tenen el mateix atractiu que aleshores…

“Magic Man” (1998)

http://www.youtube.com/watch?v=jmco_vURHXo

“Real or Magic” (2013)

http://www.youtube.com/watch?v=lmoqQrxrhsw

Fins la setmana que ve, aquí, al “Diari d’un Mag”

daniel.cat

www.magia.cat
Segueix-me al Twitter...
www.twitter.com/offmagia
Fes-te Fan de la nostra pàgina Facebook...
www.facebook.com/offmagia

Daniel Arbonés escriu des de l’any 2006 el “Diari d’un Mag”, ha col·laborat en llibres de màgia, s’ha encarregat de la direcció de premsa d’un Congrés Màgic, ha fet de professor de màgia per a altres mags, ha dirigit Gales Màgiques, imparteix conferències divulgatives, escriu i interpreta espectacles de màgia amb contingut teatral (de carrer, de saló, contes amb màgia). Fins i tot, ha inventat jocs amb objectes tan inversemblants com l’univers dels caramels PEZ…
La seva última creació, RANDOM, és una experiència màgica única en el seu gènere. Un joc d'atzar, en el que l'espectador és protagonista. Cada cop, gaudirà d'un espectacle diferent!

Anterior Article

Aquesta setmana al Teatre Màgic 2014…

Següent Article

I aquesta setmana al Teatre Màgic 2014…

Últims articles de Blog