Per què no hi hagi suspicàcies, això em va passar fa un any, ni recordo el mag en qüestió, ni el joc que vaig veure… Només sé que vaig anotar unes frases com aquestes a la meva llibreta, que han acabat resultant aquest article d’avui…

Recordo que m’he passat anys volen fer jocs i desestimant presentar-los en públic, perquè veia que no estava preparat…

Un dia vaig veure presentar un joc d’aquests (un dels que havia descartat per què no estava preparat) de la pitjor manera (segons el meu punt de vista) que es podia presentar…

I dius… Aquella persona era conscient del que suposava fer aquell joc ? I que fer-lo malament posava en perill el secret i que a més era una falta de respecte cap al creador del joc ? I cap a les futures generacions que presentaran aquell joc ?

Doncs no…

Mags Inconscients…

A vegades hi ha mags que són uns inconscients… Caldria preguntar-se si algú té consciència d’alguna cosa, a aquestes alçades de la pel·lícula ?

És cert que quan comences pots cometre aquest error i que tots segurament, en algun moment, ens ha encegat més el desig de realitzar un prodigi concret que la perfecció amb què es realitza… Tots ens hem equivocat en algun moment i no hem pensat, jo el primer…

El problema és que el mag en qüestió no era precisament un novell…

Un altre perill… Confiar que un ja és un veterà i que tot el que faci sortirà bé. Només s’ho poden permetre uns pocs experts i segur que aquests experts et dirien que no i que s’ho prepararien molt abans…

Hem de ser valents i aconseguir que el nostre ego no superi la màgia que volem oferir…

Un joc és una obra d’art…

Una obra d’art que cal respectar…

I quan es realitza, tens tot el pes de la responsabilitat de qui la va idear i la il·lusió dels espectadors a qui els hi presentes, tot està en joc…

Responsabilitat…

Quan preparo un efecte màgic nou, procuro, aspiro a investigar totes les fonts possibles, la seva història, les moltes versions que existeixen… Qualsevol cosa que sàpiga del joc l’enriquirà i farà que em senti més segur quan el presenti a escena, ja que quan el mostri no m’oblidaré que no sóc el primer a presentar-lo, m’enduc la història de tots els que l’han realitzat, les seves experiències, si les puc saber, em seran molt útils… Sóc també una mica responsable de les possibles futures interpretacions d’aquell joc, ja que qualsevol mag que vegi la meva actuació pot ser influenciat amb la meva forma d’interpretar-lo i per tant ho he de fer de la millor manera que em sigui possible per no empitjorar les futures representacions d’aquella màgia… És la cadena màgica de la vida…

I mentre, et prepares i respectes la màgia, n’hi ha d’altres que van per uns altres camins i potser els hi van millors les coses…

Tot i que no ho crec… Potser no els hi va millor… Potser sembla que els hi va millor… I tots estem perduts… Uns pensant-nos, erròniament, que ens va pitjor i els altres, erròniament, pensant-se que els hi va millor…

Conclusions… o no…

Penso que al final, les coses es posen al seu lloc… paciència… o potser no… en tot cas, paciència…

Després de tot l’estudi, de tot l’assaig, de tot el treball, si alguna cosa surt malament, segur que no serà tant greu com si la preparació fos mínima o inexistent…

Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí al “Diari d’un Mag”…

daniel.cat

www.magia.cat

www.twitter.com/offmagia

www.facebook.com/offmagia