Crear noves il·lusions i noves presentacions per fer única la teva màgia és possible…
Exercitar el teu enginy és possible…
Cada dia em sorgeixen noves idees…
Només cal plantejar-s’ho…
Una anècdota…
Fa uns dies, parlant amb un col·lega mag, li vaig comentar que estava assajant el meu número de triler gegant…
Triler gegant que em va costar més de 5 anys posar a punt…
Aquest mag em va dir, sense haver vist el número, només fent un comentari sobre el comentari… “Fas la versió de <TAL MAG CONEGUT> ?” (no diré el mag conegut)
I jo vaig dir:
“Faig la meva versió…”
I és que és indiscutible… És la meva versió… No s’assembla a la de cap altre mag…
He creat la rutina, la presentació, el disseny del so, tot…
I perquè aquesta pregunta ?
Doncs perquè alguns mags deuen pensar que si no ets un mag consolidat o conegut, sempre has de fer versions d’altres i no pots ser creatiu…
Per tant, si fas màgia personal estàs condemnat a què pensin que en el fons no és teu, que en el fons, segur que és d’algú altre…
I no és així…
La creativitat està dins nostre, és personal, jo no podria fer jocs presentats com un altre… Qualsevol joc que presento ha de passar pel meu sedàs, si no, no m’hi sento a gust… El 100% del meu espectacle, pel que fa a la presentació, és meu… I a més, el meu espectacle, OFF MÀGIA, conté jocs genuïns, que poden basar-se en efectes clàssics però que he millorat perquè em funcionin a mi, i a més, hi ha jocs meus, idees meves, efectes que he imaginat, principis inventats, manipulacions pròpies…
No em preocupa el que pensin els altres mags en aquest sentit. El que sí que em preocuparia és que algun mag pensi que el que faig és d’algú altre, que ho banalitzi i ho acabi copiant… Això sí que em preocuparia… Tot i que evidentment, ningú farà millor que jo un joc que va amb la meva personalitat i que he pensat fins a l’últim detall… Un joc personal, un joc meu… En el fons, ningú em robarà la meva essència…
Ara bé, com perceben els mags la creativitat d’un il·lusionista no mediàtic, no famós, no consolidat, als seus ulls ?
Tinc la sensació que en general, molts mags no ho entenen…
O dit d’una altra manera, tinc la sensació que molts mags valoren més la màgia del mag que copia els jocs, l’estil, els acudits d’un altre mag consolidat…
Els patrons ja vistos… Imagino que els hi agrada més, valoren més una còpia, que els remunta als seus referents, que no pas màgia nova. Penso que no estan acostumats i que per tant els hi trenca els esquemes…
Malauradament, crec que el mag de tota la vida vol veure el mateix de sempre, sempre, sempre…
I és difícil obrir la porta a un mínim d’originalitat… A no ser que aquesta originalitat vingui dels mags famosos entre la comunitat màgica…
Potser una de les causes d’aquest fet és que el mag, normalment, només veu espectacles de màgia, o si veu altres arts, no els vincula amb el fet que puguin també inspirar la seva màgia…
Crec que la repetició dels esquemes ja vistos ens porta a la banalització de l’art màgic…
Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia