Ahir al vespre vam viure un d’aquells esdeveniments escènics que haurien de ser habituals a les nits barcelonines…
Nit Màgica… Vam viure una nit màgica a la celebració dels 20 anys de carrera professional del Mag Stigman a la Sala Luz de Gas.
Diria que no és habitual que un mag, un artista, celebri els anys de la seva carrera d’aquesta manera, amb generositat i oferint un espectacle exclusiu, únic, per agrair tots aquests anys de comunicació amb el seu públic.
Va ser molt emotiu… A més, va haver-hi moltes sorpreses…
Mag Stigman va homenatjar i vam poder veure en acció en un mateix escenari a les seves tres col·laboradores, de tots els temps… La Lola, la Sara i la Pili. Un homenatge molt merescut per l’alt grau d’implicació en els projectes escènics de l’il·lusionista.
Mag Stigman va oferir un espectacle molt ben estructurat, amb fragments dels seus espectacles. Vam presenciar els seus ja clàssics números de grans il·lusions, destacant la seva personalitat i el clima alegre, característic dels seus shows… Va expressar que faria els seus jocs preferits, sense oblidar la seva emblemàtica presentació marca de la casa, la seva rutina de corda, els seus increïbles malabars, les seves coreografies optimistes…
Ahir a la Sala Luz de Gas vam presenciar una gran lliçó de vida. Quan agrair, en els temps que corren, no s’estila, tot l’espectacle d’Stigman va ser una gran mostra d’agraïment a la vida i als que li han donat suport.
Sempre ho diré i segurament sempre he escrit, als articles que he publicat sobre els seus espectacles: Surts dels espectacles d’Stigman, content, optimista i ballant… He vist gent que no balla mai, ballar als espectacles del Mag Stigman… Això si que és màgia Ignasi!
El projecte del Mag Stigman és honest, es percep la seva generositat amb tot el que fa. Per això, ahir a la Sala Luz de Gas vam presenciar una gran lliçó de vida. Quan el fet d’agrair, en els temps que corren, no s’estila, tot el seu espectacle va ser una gran mostra d’agraïment a la vida i als que li han donat suport.
Va convidar a pujar a l’escenari als tècnics dels seus inicis i va explicar històries viscudes als bolos, amb ells. Tot molt emocionant, sincer i autèntic.
En un moment memorable, va aparèixer Ricard Reguant a l’escenari de la Sala Luz de Gas, explicant vivències amb Stigman, que coneixia de petit i fins a l’actualitat, amb dues temporades de l’obra “Titanes” al Festival de Teatro Clásico de Mérida.
L’espectacle va tenir una sorpresa de cloenda amb l’aparició a l’escenari de Màgic Andreu. És innegable l’habilitat infinita de Màgic Andreu per improvisar amb un bri, amb un espectador que li crida l’atenció i “patapam”, ja ho té, articula tot el seu número sobre la improvisació que ell mateix genera… I els jocs i l’humor brillen… I de cop, fas una regressió per uns instants, a aquells moments televisius que molts mags tenim en un lloc profund entranyable de la nostra ment… Stigman ho va explicar amb la seva capsa de màgia ben present a escena, quan el va presentar.
La vetllada va ser molt especial, perquè tenia quelcom intangible bonic, molt bonic, difícil d’explicar, en un marc tan incomparable com és Luz de Gas.
A la mítica sala Luz de Gas, l’Andreu a escena, Selvin i Hausson a platea, més enllà Fede Sardà, i molts amics, coneguts i saludats d’Stigman… Les nits de la Barcelona més màgica, amb un vincle amb les arrels, els predecessors, bàsics en la construcció de l’art màgic, que Stigman no oblida. Tot l’acte va constituir un moment irrepetible que la platea plena a vessar, vam gaudir molt…
Segurament vam viure un vespre únic, perquè el temps passa i ara, són altres temps… El que vam viure ahir no s’estila… I és un tresor… Per això va ser tan especial la vetllada, perquè tenia quelcom intangible bonic, molt bonic, difícil d’explicar, en un marc tan incomparable com és Luz de Gas.
Moltes Gràcies Stigman per oferir-nos el teu art genuí, demostrant que si uneixes totes les teves passions sorgides directament del cor. En el teu cas el ball, la màgia, el fer feliç als altres… l’art triomfa!
Felicitats Stigman per aquests 20 anys d’optimisme màgic! Per molts anys!
Moltes Gràcies Stigman per oferir-nos el teu art genuí, demostrant que si uneixes totes les teves passions sorgides directament del cor. En el teu cas el ball, la màgia, el fer feliç als altres… l’art triomfa!
Al matí, vaig veure la seva aparició màgica al Tot es Mou de Tv3… Un gran moment televisiu màgic, amb Stigman fent un dels jocs que l’identifiquen (i que també vam gaudir en directe ahir a la Luz de Gas). Fa màgia a Elena Garcia Melero i a la icònica cuinera Maria Nicolau (que trobo tan simpàtica i genial).