Veure Tamariz en directe és com fer un viatge en el temps, a la nostra infantesa, als nostres moments vitals on vam veure clar que ens apassionava l’art de l’il·lusionisme… Veure Tamariz encara en directe és tenir l’esperança i la il·lusió que per uns instants la vida és infinita i que sempre estarà sobre l’escenari per fer-nos feliços amb la seva màgia…
Amb aquest esperit, el d’aprofitar la presència als escenaris, l’any 2019 !, del mestre Tamariz, (mestre… com pregonen els tòpics dels entorns màgics), vam assistir al seu espectacle al Teatre Tívoli de Barcelona…
Vam veure un Tamariz amb gran experiència escènica, com sempre, amb capacitat per improvisar passis màgics en moments concrets per donar encara més reforç a la màgia de les seves rutines (detalls en què els mags… ens fixem), amb la seva generositat, amb la gran amabilitat, com sempre, amb la que tracta els seus espectadors, un Tamariz capaç, a la seva edat (i això és màgia), de portar sobre la seva espatlla un espectacle de dues hores (fins i tot els moments que semblen que no estigui ell fent màgia, ell hi és omnipresent…), un Tamariz que reparteix felicitat, i que et fa sortir del teatre amb profunda joia…
Vam poder gaudir d’un moment molt interessant, que no havia realitzat en altres ocasions… La cabina espiritista, observant un Tamariz amb inquietuds d’indagar en la història de la màgia, fent reviure jocs ancestrals que no veiem, habitualment als escenaris…
Tot i haver-lo vist molts cops actuar en directe, em segueixen fent riure les frases que ens sabem de memòria, em segueix interessant com realitza els seus prodigis, em segueix intrigant com estructura els seus espectacles, em segueix emocionant veure’l a escena… I al públic, fidel seguidor, sospito que li passa el mateix, ja que omple la platea a cada sessió…
Veure Tamariz a escena és retornar a aquells moments íntims viscuts amb la màgia, quan el descobries a televisió, quan et gravaves en VHS els seus programes i els veies fins que la cinta es gastés… Aquells programes on mostrava, no només jocs, sinó tota una filosofia de respecte al públic, d’aprendre com estimar el nostre art, de llibertat creativa… I això, en aquell moment, segurament, no ho teníem present… Penso que aquella generació, va ser plenament influenciada per aquesta manera d’entendre l’art màgic… I li agrairem sempre…
L’altre dia, a classe, revisant vídeos de “Magia Potagia”, el seu programa de televisió mític, veus el mateix Tamariz, fresc, divertit, astut, intel·ligent… En aparença (i en realitat) és més jove però avui dia, encara veus el mateix mag juganer i generós amb el seu art…
Ara, el podem gaudir als escenaris amb l’experiència que li ha donat els anys de vida màgica…
Veure Tamariz en directe, l’any 2019, és veure com triomfa l’experiència, en un món on guanya, molt sovint, la joventut com a reclam comercial…
Una altra lliçó màgica que aprenem, avui, del gran mestre Tamariz…
A continuació, uns vídeos del “Magia Potagia”, programa de televisió…
I un document on el veiem, fa uns anys a la Sala Galileo, realitzant la seva màgia en un teatre…
Perquè serveixi de complement a les meves paraules, escrites des del cor d’un mag, profundament agraït a tot el que ens deixa el gran Juan Tamariz…
Moltes Gràcies Juan !
https://www.youtube.com/watch?v=q-ht6vICdgI
https://www.youtube.com/watch?v=ZM7hHotz81A
https://www.youtube.com/watch?v=xe2lMwGRcKE
Bon cap de setmana !
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
