No m’agrada parlar d’un il·lusionista amb el pretext que ens ha deixat… Però és inevitable que avui parli de James Hodges…
Recordo perfectament quan vaig descobrir els seus llibres, va ser a un Congrés de Màgia a França, a Perpinyà… O potser va ser en un dels catàlegs de Selecciones ? … El que sé segur que aquell any vaig comprar la novetat de l’any… I em va fer un dibuix únic dedicat…
Durant molts anys, amb la complicitat de l’editorial de màgia, Proust de París, cada any, James Hodges publicava fantàstics llibres de grans il·lusions. Uns volums memorables, plens de dibuixos, creativitat, màgia d’escenari espectacular… Em vaig convertir en un col·leccionador de les seves obres, gairebé les tinc totes, són joies… En aquella època m’apassionava la màgia amb grans il·lusions, volia desentrellar-ne tots els misteris, somiava en fer espectacles de grans il·lusions, com molts mags, sense ser-ne molt conscient, o essent un inconscient, somiava en ser David Copperfield…
En descobrir els seus llibres de grans il·lusions, vaig començar a entendre que hi havia altres maneres d’enfocar la màgia escènica, vaig comprovar que res estava definit i tot estava per escriure… Penso que ens aniria millor si els il·lusionistes que fan grans il·lusions entenguessin l’essència que es desprèn dels llibres de James Hodges…
Cada nou volum, era un tresor… Font d’inspiració… Si parlés de les meves influències en alguna hipotètica entrevista… Diria “un dels meus referents en la meva màgia és en James Hodges”. I fins avui no hi he pensat…
Després vaig saber que en James Hodges era ventríloc, escenògraf d’espectacles (no només de màgia), dansa, dibuixant de còmics… Era un creador, havia treballat tots els vessants de les arts escèniques i de l’art, la pintura, l’escultura… I aplicava tots els seus coneixements, tota la seva saviesa en els llibres de màgia dibuixats, qüestionant els arquetips esgotats pels mags i cercant noves línies d’expressió artística…
Si la màgia fos un art més valorat en el món, en James Hodges hagués sigut notícia a tots els diaris i noticiaris, dilluns passat…
Cal dir que els seus llibres no només parlen de grans il·lusions… També ha desenvolupat l’humor i la màgia, la ventrilòquia, màgia amb capses de cartró, ombres xineses, efectes òptics… Era un pou de saviesa…
També vaig saber, molt de temps després, que era l’il·lustrador de capçalera de Jean Merlin. Totes les seves notes de conferència i llibres, tenen d’il·lustrador en James Hodges. Ambdós, a la complicitat de molts il·lusionistes de renom, van crear la revista de màgia, independent, Mad Magic…
També van anar a Las Vegas i van fer cròniques (dibuixades i escrites) de tots els espectacles de la ciutat amb més mags per metre quadrat… Les van publicar en dos volums que són una meravella…
I passa el temps i parlo amb Jean Merlin, l’any passat, i m’explica que en James Hodges està malalt i que aviat passarà l’inevitable…
Com sempre diem, i no per dir-ho molt és consol de res, perquè ja m’agradaria seguir comprant llibres nous de James Hodges, cada any… Ens quedarà la seva obra, que seguirà inspirant noves generacions… La vida és el que passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat (“Tantes coses a fer”, àlbum SOL, Els Pets)
Bon cap de setmana !
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
