“En un no res m’invento tots els espectacles que vulguis”. Això li vaig dir, un dia, a un amic mag.
És veritat, després de molts anys d’escriure i interpretar els meus espectacles de màgia, he arribat a la conclusió, tot i que sembli presumptuós quan ho veig escrit, que sí. És tal qual, puc inventar els espectacles de màgia que em proposi fàcilment… És com un do, un poder màgic…
“En un no res m’invento tots els espectacles que vulguis”. Això li vaig dir, un dia, a un amic mag.
Un exemple, aquest cap de setmana he estructurat, esbossat, un nou espectacle, un nou FANTÀSTIC. L’he esbossat mentre veia la tele, a mig camí de l’edició de vídeos sobre RANDOM que estic fent, mentre menjava un gelat de la millor gelateria de Gràcia, veia un capítol de “Marvelous Mrs Maisel” (la millor sèrie que il·lustra les vicissituds del món de l’espectacle, segons el meu parer) i alhora pensava en jocs que estic estudiant.
A més, he inventat un nou joc inèdit que, en principi apareixerà a l’espectacle, junt amb altres que sorgiran de la carpeta vermella. Carpeta vermella on tinc escrites algunes de les noves escenes màgiques que seran presents en futures edicions de RANDOM i que també incorporaré a aquestes sessions exclusives úniques, que vaig començar a realitzar la temporada passada.
Aquest nou joc és molt especial, no puc revelar res… I no el podré fer en moltes ocasions, serà efímer, per tant, qui tingui l’oportunitat de venir a veure una joia, jo no m’ho perdria… Clar que tampoc sabem quan serà la pròxima data…
I tampoc tenim teatre per continuar amb la segona temporada de RANDOM… Tot i que sé que la segona temporada arribarà, no em pregunteu com ho sé, però ho intueixo, a hores d’ara, no sé quan… El que sé és que quan arribi serà espectacular… I si no, continuarem escrivint i creant fins que arribi el dia…
Aquest poder màgic, que he descobert fa uns anys que tinc, vinculat a la creativitat, s’entrena… No et pensis que sorgeix del no-res
Aquest poder màgic, que he descobert fa uns anys que tinc, vinculat a la creativitat, s’entrena… No et pensis que sorgeix del no-res, cal picar pedra i moltes idees no les acabo utilitzant… Però moltes són recurrents i acaben tornant… La ment humana és ben curiosa… Recordo el primer cop que vaig tenir aquesta sensació, fa molts anys, em vaig lliurar a la creativitat, no podia deixar d’escriure…
Per tant, no deixis passar l’oportunitat de crear, en totes les seves facetes… Prova-ho, quan ho provis molts cops, un dia et sortirà bé segur… Per això il·lustro, l’article d’avui, amb un dibuix que vaig fer divendres, sobre el “cor secret”, obra efímera espectacular de Jaume Plensa, instal·lada ara a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic…
Com l’obra efímera i tot el que fem ho és… Crec que gaudir de la creativitat, ens permet, per uns instants, viure la il·lusió de ser eterns…
Estic content d’aquest dibuix, a vegades t’adones, que un dia, un dibuix que fas, et marca un punt d’evolució, un canvi… Com aquell dia que vaig començar a escriure i no podia parar…
Vaig gaudir molt fent-lo i demostra que crear ens fa sentir vius i amb ganes de lluitar… Cosa que cal plantejar-se dia a dia, com més gran et fas i quan penses que el futur, que tindrà moments bonics, també tindrà moments excessivament tristos, que no vols, que evites, imaginar…
Com l’obra efímera i tot el que fem ho és… Crec que gaudir de la creativitat, ens permet, per uns instants, viure la il·lusió de ser eterns…
