La sala de teatre de Barcelona que aposti per programar màgia teatral de qualitat en català, si cuida el projecte, tindrà públic assegurat.
I no només ho dic perquè m’agradaria que es produís un miracle i pogués fer temporada amb el meu espectacle OFF MÀGIA a una sala alternativa de Barcelona o fins i tot estrenar alguns dels meus espectacles inèdits…
Ho dic perquè ho penso realment.
És una oferta inexistent als nostres escenaris…
Estic una mica esgotat de tenir molt bones idees i no tenir espais on poder mostrar-les amb dignitat i continuïtat
Penso, per exemple, que molt sovint es banalitza els estereotips de la màgia amb cartes que tant ha triomfat a l’estat… És fàcil veure mags que imiten les frases, l’estil, la personalitat o les maneres dels grans de la màgia de prop. Penso que hem de trencar amb tot plegat i oferir als nostres espectadors, noves formes de llenguatge màgic. Cal donar pas a la creativitat genuïna i no continuar repetint models existents.
Barcelona ha tingut tradició de màgia d’escenari i de saló… I ara no veig continuïtat. I el que hi ha, molt sovint reprodueix esquemes sabuts.
En àmbits teatrals, hi ha la tendència a creure que la màgia és el de sempre i és un art caduc. I part d’aquesta idea preconcebuda, molt sovint és culpa d’alguns mags o dels suposats gurús de l’art màgic, que donen voltes en cercle repetint els mateixos esquemes que, francament, tampoc m’interessen…
Perquè no s’aposta per una manera enginyosa de representar l’art màgic? Per nous enfocaments que podrien adquirir prestigi, com passa actualment a París o Nova York?
Hi ha infinites possibilitats, segurament una genuïna per cada creador… Moviments artístics com la Magie Nouvelle a França, màgia de prop creativa al cafè-teatre Double Fond de Dominique Duvivier a París o obres de teatre amb inspiració màgica com In & Of Itself que ha triomfat a Nova York, en serien uns quants exemples que han sigut models d’èxit. Crear i arriscar no té per què anar en contra de la comercialitat.
Crec que les sales alternatives de Barcelona, el nostre off-broadway particular, hauria d’abanderar el que podríem anomenar aquí Nova Màgia, apostar pel nou talent en totes les seves facetes i omplir un buit creatiu que tenim a la ciutat.
Hem d’oferir als nostres espectadors noves formes de llenguatge màgic
Ja que en general i en àmbits teatrals segurament, hi ha la tendència a creure que la màgia és el de sempre i és un art caduc. I part d’aquesta idea preconcebuda, molt sovint és culpa d’alguns mags o dels suposats gurús de l’art màgic, que donen voltes en cercle repetint els mateixos esquemes que, francament, tampoc m’interessen…
Penso que cal donar noves oportunitats… I que a la vegada els consolidats surtin de la seva zona de confort.
Estic una mica esgotat de tenir molt bones idees i no tenir espais on poder mostrar-les amb dignitat i continuïtat.
Idees al calaix esperant ser desvetllades, que demostrarien que fer obres màgiques teatrals de qualitat, que emocionarien al públic, és possible. Vist el panorama, potser es quedaran al calaix…
