L’altre dia escoltava a la ràdio, el que ja sabem, que les noves generacions no miren la tele convencional i que en un futur pròxim que ja és aquí, la televisió com a mitjà serà una més, diluïda, potser minoritària, en un món on els youtubers influenciadors o on noves formes d’entreteniment on-line, guanyin la partida, dominant les masses. Amb el que suposa, segons la meva opinió, d’una perillosa baixada de qualitat, en molts sentits… Segur que hi haurà coses bones, però segur que hi haurà coses que no ho són tant…
El món mediàtic que tant ens ha aportat, pel que fa a culturitzar-nos, em temo que té tendència a desaparèixer o a mutar d’una manera imprevisible… Amb això no dic que la televisió sempre hagi sigut de qualitat… Amb això no dic que la possibilitat que tothom produeixi audiovisual sigui dolent… Ans el contrari… Sense aquesta possibilitat no ens podríem expressar culturalment lliurement… Sense aquesta possibilitat no estaria fent programa a youtube. El que sí que penso que cal destacar és que la producció televisiva, en molts casos, i en particular en el cultural o l’entreteniment blanc, ha produït qualitat…
Els programes de televisió sobre il·lusionisme, han estat bàsics, segons el meu parer, per adquirir cultura màgica, que segurament mai haguéssim tingut, els que a poc a poc, vam endinsar-nos en el món màgic, als anys 80/90…
Deixeu-me dubtar, que molts dels continguts sobre màgia que podem trobar a youtube, poden aportar el mateix que els programes de televisió d’abans… Sí que pots trobar bona màgia, però cal tenir coneixements, per trobar-la… L’eina és bona, però cal saber-la utilitzar… I el que em temo que perilla és això precisament, saber tenir l’ull crític… L’aprenent que busqui màgia a youtube sense criteri, pot tenir la mala sort de caure en mala màgia. En canvi, la gran majoria de programes de televisió clàssics, contenien actuacions de bons mags i el criteri ja era de fàbrica, inclòs en el programa…
He observat que la icona d’una tele vintage, segueix essent reclam per publicitar molts productes… Pel públic que vam viure aquella època, la nostàlgia funciona i en el meu cas, veure una tele antiga em fa feliç, segurament perquè em transporta a la infantesa…
He recollit algunes referències, que em fan feliç i em reconcilien amb un món una mica desaparegut…
Algunes d’elles tenen lligam màgic…
D’una d’elles en parlaré al pròxim Objectiu Màgic !… Saps de quina referència es tracta ?
De fet… El meu programa, l’Objectiu Màgic ! té com a logo, la icona d’una tele… També perquè em fa feliç… La vaig recuperar l’estiu passat i endollada seguia produint neu… Acabo l’article amb aquesta nota romàntica…
Una tele antiga oblidada, a l’estiu, produeix neu per seguir fent somiar… Somiar en els suposats impossibles, possibles, seria l’objectiu…
Bon cap de setmana !
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
