Dissabte passat vaig tenir la sort de gaudir del nou espectacle “El Circ dels Impossibles”, del Mag Stigman, que representa, cada dissabte a les 17h00 a Cincómonos Espai d’Art de Barcelona. Una sala plena, veient un espectacle de màgia que fa molt poc s’ha estrenat i que ben segur tindrà projecció en el circuit de teatre familiar, que tant apassiona Stigman, tal com explica l’artista, a l’inici de l’actuació.
El títol de l’espectacle fa referència al circ de l’il·lusionista Harry Cameron, que Stigman decideix fer reviure gràcies a la màgia del teatre…
La gran virtut de “El Circ dels Impossibles” és que Mag Stigman és genuí i presenta un espectacle molt personal, que transmet energia positiva, un espectacle sincer, optimista, on la seva franquesa quan es dirigeix als espectadors és clau…
Fotos de “El Circ dels Impossibles” de Cia Stigman, realitzades per Jaume Aragay
Una mostra… L’artista surt a parlar amb tota la platea just abans de començar l’actuació i explica que no obligarà a ningú a sortir… Aquest “trencar la quarta paret” és un encert, ja que segur que tranquil·litza els assistents i els hi dóna confiança, afavorint, segons la meva opinió, a crear un vincle entre mag i cada una de les persones que vénen a gaudir de l’espectacle. Enfront d’espectadors que poden estar nerviosos, Stigman se’ls posa a la butxaca tot just començar i tothom comença a somriure…
Destacar el paper de Lola López, que a més de fer de simpàtica regidora, que vetlla perquè tot estigui a lloc, en cada un dels moments de l’espectacle, també és la perfecta còmplice, protagonista de coreografies junt amb el mag i de grans il·lusions escèniques. Una gran tasca imprescindible pel mag, que cal valorar sempre !
Cal esmentar, respecte a l’últim treball de l’artista, la incorporació de noves grans il·lusions, jocs dignes de Harry Houdini o que feia Harry Cameron al seu circ. A més, la majoria de jocs son inèdit, respecte el seu anterior espectacle, “Més que màgia”, que encara gira per teatres del territori.
La majoria dels efectes màgics, que realitza Mag Stigman a escena, són clàssics de la màgia (que actualment, no són molt vistos en els nostres escenaris). Efectes mostrats amb cuidada presentació, coreografies divertides, ben pensades i amb participació del públic. A “El Circ dels Impossibles”, els bitllets són somiats, les anelles de mag ballen, les boles brillants desafien la llei de la gravetat, els anells del públic viatgen, la il·lusió de la sort és màgica (amb una creació exclusiva, molt interessant, d’Stigman), els jocs malabars diverteixen i et deixen amb la boca oberta…
Foto: Jaume Aragay
És molt satisfactori comprovar que és una obra molt lligada a l’autor. Es nota que molts moments, són referents a ítems que formen part de la vida personal de l’artista i que són fruit, segurament, d’anècdotes personals… Ho veiem en els seus records de El Gran Circo Mundial que va veure quan era jove, de la seva experiència amb el ball de petit, de l’origen del seu nom… La realitat i la fantasia de l’espectacle es mesclen, fent un conjunt atractiu encantador…
El seu al·legat, trencant tòpics de gènere, donant veu a tots aquells infants que vulguin realitzar activitats que la societat, malauradament, encara, avui dia, no veu per a tots, és una gran idea i segur que inspirarà molts petits espectadors. És una gran tasca, i molt útil, la que realitzen els que des de dalt de l’escenari, exemplifiquen en pro del bé comú.
Foto: Jaume Aragay
Una de les grans il·lusions a destacar és la que feia Harry Cameron al seu circ, disfressat d’hindú i on Stigman fa una re-interpretació impressionant de l’efecte en qüestió, que no desvetllaré aquí, i que lliga perfectament temàtica, música, ball amb màgia. Un dels grans moments de l’espectacle.
Fotos d’arxiu: Harry Cameron… The Great Carmo i el seu del circ
“El Circ dels Impossibles”, té com a línia argumental, el circ de l’australià Harry Cameron, que a més de malabarista (com Stigman), també era il·lusionista (com Stigman)… Per tant, és un personatge idoni per ell!. Ens explica, que va apassionar-se per la història del circ de Cameron, llegint la seva biografia…
Fotos d’arxiu, cartells del circ de The Great Carmo
És una gran idea, el fet de dedicar un espectacle a Harry Cameron, a “The Great Carmo”, ja que necessitem espectacles amb història, necessitem fer ressorgir noms de la història de la màgia. Penso que dignifica el nostre art. A més, m’agrada que al text s’esbossi el personatge i que es doni claus resumides per estimular la curiositat de l’espectador.
Més informació sobre Harry Cameron (on podreu llegir que s’havia iniciat amb Servais Le Roy, il·lusionista que recordem de mítics cartells de la història de la màgia), al següent enllaç i circopedia.org
Foto: Jaume Aragay
Surts del teatre feliç, il·lusionat, taral·lejant i ballant la música que ha sonat durant l’espectacle…
Estem davant d’una proposta honesta, en un món artístic on, molt sovint, res és el que sembla i imperen, massa sovint, altres estils. En aquest cas, comprovem, clarament, que la sinceritat funciona…
Tot el que realitza el Mag Stigman queda impregnat d’un optimisme contagiós. Ell és així, tal com raja, simpàtic, transmet bon humor, pròxim, fa màgia, balla, anima, té un ritme frenètic, es lliura amb cos i ànima a l’escenari… I amb tot això, el públic de totes les edats, gaudeix i se l’estima…
Foto: Jaume Aragay
Fa unes setmanes, Stigman i Lola van oferir una entrevista al programa Scenik de ETV – Televisió de Baix Llobregat de Mercè Ruíz de la Fuente, parlant del nou espectacle.
https://www.youtube.com/watch?v=TfNySOllWLE
Més informació i entrades a: cincomonos.org
Més informació sobre Mag Stigman: www.mdemagia.com
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
