La setmana passada vam anar a veure l’última pel·lícula de Woody Allen: “Màgia a la Llum de la Lluna”.
El film ens transporta als anys 20, on mags amb aparença xinesa omplien els teatres, on proliferaven les sessions d’espiritisme i els mentalistes enganyaven a la gent…
En Woody Allen, com ja he comentat molts cops, aquí, al “Diari d’un Mag” (Aquí i Aquí), és il·lusionista. És per aquesta raó que la història es construeix en aquesta ambientació on el món dels misteris reals o ficticis (existeixen misteris reals ?) hi tenen un paper important… La pel·lícula s’acaba convertint en una reflexió constant entre màgia – realisme amb truc, versus màgia – poders mentals que potser són reals… i en la necessitat de creure…
En aquest sentit, el de l’il·lusionisme, està molt ben documentada, reflecteix com era l’edat d’or i té un guió que conté discursos al voltant del nostre tema, molt creïbles i interessants. Com sol passar amb en Woody Allen, els diàlegs són enginyosos i intel·ligents. Els mags ens hi podem veure reflectits d’alguna manera ja que els il·lusionistes del film practiquen amb una baralla, es veu un espectacle de màgia, es qüestionen constantment sobre la seva realitat… Fa goig veure que la història conté veracitat des d’aquest punt de vista…
Dibuixos de producció del film, de l’actuació de Wei Ling Soo
Al principi, podem veure la sessió màgica, en un teatre, de l’il·lusionista Wei Ling Soo. L’espectacle, mostra en aparença, com es feia aleshores, la desaparició d’un elefant, una dona tallada per la meitat, una teletransportació egípcia espectacular…
Es reflecteix a la foto de producció, que he trobat a anneseibel.com.
Dibuixos de producció del film, de l’actuació de Wei Ling Soo
La sessió és emocionant, podem veure el mag disfressat de xinès, fent màgia en un teatre, els espectadors del cinema, ens podem imaginar que som aquell públic, d’aquella època, mirant aquells prodigis amb ulls innocents…
La moda dels mags occidentals disfressats de xinesos és curiosa i exòtica a la vegada, i avui dia ens la podem mirar amb un mig somriure…
Jo ho trobo apassionant… És el teatre que es barreja amb la realitat, portat a l’extrem ?, a l’extrem-orient ? 🙂 … Però pensant-hi una mica… En Criss Angel no es disfressa, en el fons ?
El Wei Ling Soo, mag inventat de la pel·lícula, és una clara referència al mag real que va existir de veritat: Chung Ling Soo, i que a la vegada es va inspirar en el mag xinès real: Ching Ling Foo
En Chung Ling Soo va tenir una mort tràgica a causa d’un efecte màgic i una gran rivalitat amb en Ching Ling Foo…
Mireu, mireu, la similitud entre la foto del cartell de l’espectacle que podem veure a la pel·lícula, comparada amb la reproducció d’un cartell del mag real…
Dibuixos de producció del film
Ara mateix acabo de pensar que faré un article especial sobre mags xinesos, molt aviat… Com a mostra, un avançament, un vídeo, segurament dels pocs que existeix d’en Chung Ling Soo…
https://www.youtube.com/watch?v=fKAfAKSByVQ
Altres temes que surten a la pel·lícula són les forces sobrenaturals i la lluita dels mags per desemmascarar els mentalistes…
La primera referència que em ve al cap és en Houdini… De fet, al film es fa referència al fet que el mag xinès protagonista va començar fent escapisme… I que això és un reflex de la seva personalitat realista, voler-se escapar de la realitat… Se’ns indica que el mag que encarna l’actor Colin Firth, té fama de perseguir i desemmascarar mèdiums… Tal com ho feia en Houdini…
En Chung Ling Soo, el mag xinès real, també tenia la seva particular guerra envers els falsos mèdiums (existeixen mèdiums reals ?).
Em fa gràcia el caràcter del mag protagonista, escèptic, desenganyat de la vida, amb constants referències a la mort, a Nietzsche… Que de cop es torna crèdul, creu en el més enllà, somia despert, s’enamora, s’humanitza per uns moments… És com si un mag es convertís en espectador…
La mèdium, encarnada per l’actriu Emma Stone, l’enganya en tots els sentits, el fa despertar de la seva vida quadriculada i de les seves raons…
El que m’agrada és que en un moment de “Màgia a la Llum de la Lluna”, com el protagonista, arribes a creure en les forces paranormals… És un efecte d’il·lusionisme que fa en Woody Allen, ens enganya, de la mateixa manera que enganya a l’escèptic mag protagonista Wei Ling Soo, el que no vol creure i que acaba creient… Jo també m’ho vaig creure… En Woody Allen és un hàbil prestidigitador…
Aquest fet també el podem interpretar com el públic incrèdul que va a veure un espectacle de màgia, que per art d’encantament, acaba creient la màgia que li representa el mag durant la seva actuació, per això la pel·lícula té un punt d’efecte màgic, que engalipa l’espectador, en alguns moments perceps el misteri i això és bonic, són sentiments que cal viure…
Aquesta és el meva petita anàlisi, des del punt de vista d’un mag, d’aquesta pel·lícula, que com moltes altres del prolífic autor, fa referències a l’il·lusionisme… Segurament no és la millor pel·lícula de l’autor, però a mi em va distreure, vaig somriure, vaig passar una bona estona… Potser, a vegades les “coses” no han de ser l’absoluta millor “cosa” de totes, potser amb un guió enginyós i unes imatges plaents, n’hi ha prou per què una obra ens pugui fer, per uns moments, evadir-nos, com el nostre protagonista, de la realitat…
Mireu, si encara no l’heu vist, el tràiler…
https://www.youtube.com/watch?v=GhrYMM1uLic
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
