Vivim en una Màgia Lliure ?
Lliure de… ?
Lliure de pecat ?, si em permeteu el terme religiós…
Lliure de política ? Entenent el sentit més ampli del terme política…
Personalment, penso que l’Art de l’Il·lusionisme no és patrimoni d’uns quants escollits, ni és política, com sovint, alguns, ens volen fer creure. Jo tinc la convicció que l’Art de l’Il·lusionisme és per qui s’ho treballa a consciència, per qui s’apassiona i estudia, per qui estima… No només és un negoci… És un Art… I serveix per ser feliços i per fer feliços als altres, no per fer créixer el nostre ego… Ni per enfonsar, a costa de tot, els mags que competeixen per la suposada, “teva” part de mercat… Si parlem de mercat, no estem parlant de l’Art de l’Il·lusionisme, penso que estem parlant d’una altra cosa, molt lícita, però allunyada de la puresa teòrica a la qual, segons la meva opinió, hauríem d’aspirar… O si no, destapem-ho tot i mostreu-nos tal qual sou, davant dels espectadors…
Lliure d’opinió ?
Penso que vivim en un permanent “tornar enrere”… Si mirem revistes antigues de màgia, se’ns escapa el somriure quan llegim totes les disputes que tenien els nostres avantpassats a les associacions màgiques i resulta que ens veiem abocats a reproduir esquemes similars i aliens a l’Art de la Màgia… Tot plegat és una pena… He detectat, que segons quines opinions, que infereixen llibertat, són mal rebudes a l’associació a la qual fa poc feia d’únic professor de Màgia d’Escena… Quan defensava, per sobre de tot, els interessos i l’aprenentatge dels meus alumnes envers les institucions màgiques i la suposada jet set del negoci… Un altre cop el negoci… Potser la meva franquesa en general, i en els meus articles en particular, com aquest, no agrada, ara què hi penso… Què hi farem ! No puc deixar de ser sincer… M’ho dec a mi… M’ho dec a qui ho llegiu…
Lliure de tot el que faci olor d’antic ?
Veig que es tendeix a donar prioritat a tot el que “olori” a joventut, sense fixar-nos en si realitzen bona màgia, en si saben presentar-la correctament a escena i intentem amagar tot el que “olora” a antic, a mags vells i a màgia que sembli massa clàssica, quan els que ens han precedit tenien coneixement que hem de preservar i la màgia clàssica que realitzaven és plenament vigent, fent mínims canvis del que s’explica a la presentació, per exemple…
Penso que el gran valor del nostre art són tots els il·lusionistes que participem de l’Art… M’encanta quan un il·lusionista de 80 anys m’explica un joc que triomfava a la seva joventut. Ja sé que hi ha excepcions en ambdues bandes, en joves i grans… Però totes les facetes enriqueixen i apartar lo antic em sembla un greu error…
He comprovat ( i ho dic amb coneixement de causa, porto unes 80 classes a mags de totes les edats i experiències ), que els il·lusionistes amb poca experiència, joves, molt sovint, no saben presentar la màgia a un escenari… La raó ? Perquè normalment la presenten a una càmera, en un món on tenir possibles milions d’espectadors a Youtube, és més important que presentar correctament un efecte màgic al teu públic en directe…
A més, per molta màgia per a tauletes o màgia per mòbils que presentem, la màgia que prové directament dels coneixements clàssics, és la que fins ara, ha preservat el nostre art… El nostre art és aquí encara, en el món tecnològic actual, gràcies als clàssics, gràcies als coneixements que ens vénen dels nostres avantpassats, dels llibres que ens han lliurat… Sense ells no existiria la màgia que se suposa que és moderna i actual, sense ells, no existiria la màgia que triomfa a Youtube… Demano respecte i bona educació (que també he detectat que és una carència), respecte i bona educació… Gràcies…
Lliure de pensar, Lliure de dir…
Tinc molt clar que per molt que sigui difícil trencar esquemes preestablerts, cal expressar aquestes coses, cal actuar segons els criteris que un creu profundament, deixant la pell, si cal, en defensar el bon ofici enfront d’una suposada professionalitat (que no té per què ser sinònim de bon il·lusionisme), que trepitja l’afició ben entesa i que l’exclou.
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
