Els il·lusionistes som responsables de com reben els espectadors la nostra màgia.
Quan fem màgia a la tele o en un vídeo per publicar a les xarxes cal ser molt curosos…
No ens hem d’oblidar que és un art teatral, fins i tot si parlem de màgia de prop… No hem de perdre de vista que la publicació de la nostra màgia hauria de ser molt acurada en tots els detalls…
Hem de recordar que la màgia que ens agrada o agradava per la tele, era màgia ben produïda televisivament. Obres d’art com els especials de David Copperfield que tenien un tractament de la imatge propera al cinema…
NO tot s’hi val…
Però quan fas màgia des de casa, és difícil tenir les condicions òptimes per filmar-la de la millor manera… Seria ideal tenir més d’un pla, molt bona edició del vídeo, il·luminació adequada… És difícil… Cal optar per solucions imaginatives, sense deixar de banda la qualitat… Penso que no tot s’hi val…
Aquests dies, tenint en compte el context del confinament, podem veure molta màgia publicada. He vist material bo i material que, segons el meu punt de vista, no és tan bo… És la meva opinió…
Personalment, el confinament i tot el que està passant amb el coronavirus m’ha deixat amb menys ganes de publicar que mai. He treballat molt a escala interna, fent recerca màgica, inventant jocs, estudiant i escrivint, però m’he bloquejat a l’hora de publicar… Em preocupa massa el que està passant… Massa morts que són xifres i massa irresponsabilitat de molts inconscients que sortiran, sense mesura, al carrer ben aviat… Tinc la sensació que molta gent vol oblidar el que està passant i passar pantalla massa aviat, amb tots els que hem deixat pel camí…
I mentre jo m’he bloquejat, molts confrares han començat a publicar, molts, compulsivament…
Em sembla fantàstic que es pengi continguts màgics a les xarxes, benvinguts al club ! (jo fa 14 anys que publico al “Diari d’un Mag”), però agrairia qualitat, prou menjadors de casa, prou mala qualitat màgica en general, prou absència de guions, prou improvisació, prou directes a Instagram d’estar per casa, mal planificats (i fins i tot amb errors en directe, que desvetllen el truc)… Sembla que com que se suposa que és directe i per la xarxa, un espectacle no ha d’estar preparat, i com, ja he dit, sembla que tot s’hi val…
Parèntesi: Escriure un article com el que estàs llegint en aquest moment porta molta feina. Escriure, revisar, editar fotos, tornar a revisar… No és concebible, des del meu punt de vista, fer-ho, sense que hi hagi esforç darrera… Si hi ha esforç, el receptor, penso, se n’adona… És, per mi, una mostra de respecte cap a qui ho rep…
Observo que molts mags (alguns molt professionals, se suposa), estan acostumant al públic a una màgia que no funciona ! I no funciona per què la màgia en viu és millor que mal gravada… I no il·lusiona… I si no il·lusiona, no és màgia… Penso que molts, en aquests moments, estan acostumant al públic a que la màgia és on-line i no és en directe… Els espectadors tornaran al teatre, un cop hagi passat tot ? o seguiran esperant que els hi lliurin màgia gratis a casa ? I si no els hi lliuren, potser buscaran una altra cosa i no vindran als teatres… Perquè el públic, avui s’interessarà per un vídeo gratuït de màgia i demà per un vídeo gratuït per fer pa…
Si no aconseguim que la nostra màgia sigui valorada pel públic, eliminarem tota opció a mantenir el desig dels espectadors a veure-la en bones condicions, en directe…
Aquesta setmana ha sorgit la notícia que alguns teatres estan preparant sessions de teatre virtual per la temporada que ve, per anar-ho compensant amb la reducció d’aforaments… M’inquieta una mica… Jo, personalment, desconnecto ràpid quan veig teatre per la tele… No és el mateix… Sempre són millors les arts escèniques en viu. També desconnecto quan veig alguns vídeos mal fets de màgia casolana…
Tornant a les publicacions, que no m’han agradat, de mags a les xarxes, diré que ja sé que hi ha bona intenció, però no és excusa… El que ha de prevaldre és la perpetuació del nostre llegat màgic i no la seva anul·lació pel simple fet de que l’il·lusionista vulgui els seus 5 minuts de glòria constants…
Crec que tot plegat té molt a veure amb l’ego i el perquè fem màgia…
Cal fer-se preguntes… Un mag actua pels altres o pel públic ? Quan fa un vídeo en el context actual ho fa per demostrar que és bona persona ? Per tenir la consciència tranquil·la ? Com una argúcia publicitària per seguir presents ? Per afany de figurar ? Com una moda ?
O sigui, fem màgia per que ens aplaudeixin o fem màgia per que el públic gaudeixi ? Quan s’acabi tot i el negoci torni a ser possible, els mags que abans no publicaven i ara publiquen pel confinament, seguiran fent màgia gratuïta per la xarxa ?
Crec que els confinats podrien viure igual sense tants jocs de màgia gravats indiscriminadament, sense pudor, per part dels seus emissors… A més, penso que no és el mateix que visionar altres arts.
L’art de l’il·lusionisme és material sensible. Cal que es percebi l’impossible. Per tant, és millor un espectacle en viu…
He observat les següents modalitats de publicació en temps de confinament…
Espectacle per Instagram en directe (que a vegades queda publicat en permanència al compte del seu autor). Participació dels mags en festivals on-line, també en directe, per Instagram. Petites peces màgiques (la majoria de jocs amb cartes, petits paquets, transposicions, pintatges i algun grafisme vinculat amb el virus). Publicació de vídeos d’actuacions clàssiques de l’il·lusionista. Espectacles (gratuïts, o fins i tot alguns de pagament). Explicació de jocs senzills pels infants (vinculat a les manualitats), Classes, Tallers de màgia (de pagament o gratuïtes). Conferències (fins i tot algunes amb pagament lliure al final de la sessió)…
Publicacions que SÍ m’han agradat…
Destacaré publicacions que m’han agradat, per la qualitat i per què són propostes genuïnes i que mostren estima a l’art màgic…
Luis Piedrahita
Luis Piedrahita publica vídeos per ensenyar als més petits i als seus pares jocs de màgia clàssics. L’edició dels vídeos és perfecta, didàctics, ben explicats, divertits…
Dominique et Alexandra Duvivier
Dominique et Alexandra Duvivier, pare i filla, il·lusionistes del Double Fond i Mayette, ofereixen curiositats màgiques, objectes de la història de la màgia, jocs de màgia rars (amb pocs exemplars i de la col·lecció personal de Duvivier), expliquen jocs per a nens… S’han sabut reinventar mantenint la qualitat. Publiquen cada dia a les 10h ! Sembla que es van reunir, van trobar moltes idees, van planificar i les estan realitzant… Això demostra professionalitat en qualsevol aspecte del negoci màgic…
Enric Magoo, Sergi Buka, Hausson
Enric Magoo i Sergi Buka han recuperat vídeos d’actuacions clàssiques dels seus espectacles. M’ha encantat el vídeo d’Enric Magoo amb la capa d’invisibilitat en una escena d’un dels seus espectacles de fa uns anys i Sergi Buka mostrant la seva primera aparició televisiva a La Màgica Màgia del Màgic Andreu.
Hausson ha inaugurat Instagram publicant documents interessants vinculats a la història de la màgia, imatges d’arxiu recopilades per l’il·lusionista. Marcant la diferència amb la seva genuïna personalitat.
Mag Stigman
Una excepció al que he dit durant l’article, amb relació a fer màgia des dels menjadors de casa. Stigman fa màgia i malabars amb qualitat, sigui on sigui, amb la seva habitual alegria i desprenent sinceritat, en les seves publicacions de confinament… A Stigman me’l crec quan fa els seus vídeos.
Pep Bou
Explica com poden fer bombolles a casa. És un luxe que Pep Bou t’ensenyi com fer bombolles ! Una gran idea !
Sigueu prudents, cuideu-vos !
Fins la setmana que ve, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
