Sempre pintes el mateix quadre
Alguna vegada se m'ha dit que perquè, hi ha cops, que aquí parlo d'altres temes que no són de màgia…
I jo sempre contesto que, no només de màgia viu el mag, i que per completar l'il·lusionista és bo que tingui altres estímuls, obres de teatre, pintura, cine, televisió, viatges, … tot, hi cap tot…
I com més coses posis dins la bossa millor…, ja que tot plegat t'enriqueix com a persona i pot, potencialment millorar la teva actuació, els jocs que crearàs, el guió que redactaràs…, sí, perquè escriure aquí també em serveix molt, no sabeu de quina manera…
Saps que a vegades, a la vida, fas trobades… màgiques?, doncs l’altre dia, parlant amb algú, que és pintor, que el conec de fa temps, (sí, pots fer trobades màgiques, descobertes, amb gent que coneixes de fa temps), vaig tenir un d’aquests moments molt interessants, van ser 5 minuts, però molt intensos…, vàrem parlar de que el procés creatiu, és igual per tots, tant es que siguis mag, pintor o fuster, les idees, la màgia de la creació és la mateixa.
També em va mostrar que sempre busques el mateix, que ell, en cada quadre, en cada dibuix, sempre fa el mateix, que la seva obra, en el fons, és la mateixa cerca sempre… que sempre pintes el mateix quadre, tot i ser diferent, si t’abstraus, sempre hi ha el mateix objectiu, els mateixos processos mentals creatius…
I jo, pensant en el que em passa, vaig veure que també, que cada joc, cada espectacle, en el fons, sempre busco el mateix, potser sense saber-ho, potser des de diferents punts de vista, però sempre, fins i tot quan vaig fer aquella actuació quan tenia 10 anys, i clavava uns bastons dins una capsa de cartró amb algú dins, ja llavors, feia el mateix espectacle que ara… tot i ser molt diferent que l’actual.
També em va explicar que feia classes i que fent de professor aprenia molt, que els seus alumnes l'ensenyaven a ell… el professor sempre aprèn alguna cosa de l’alumne, que gran!!! (gran, en el sentit de magnífic…)
Després, al vespre vaig veure el documental que acompanya el dvd de Mika i és el mateix, el procés creatiu com a fi de tot, la mateixa il·lusió…
I de cop, no se perquè (potser perquè acaben de fer per la tele un espot sobre fascicles de l'Orson? i se m'ha colat al subconscient), he començat a pensar en l’Orson Welles que era cineasta i també mag, algun dia en parlaré aquí, de moment en poso una foto… Suposo que l’Orson Welles sempre buscava el mateix també…
Estímuls
Divendres vam anar a veure Ruddigore o la Nissaga Maleïda de la companyia Egos Teatre, al Versus Teatre. No sé com expressar-ho… Imaginació, canten molt bé, aquells invents escenogràfics tan divertits, enginyosos moments sonors, actuen tots molt bé, és un espectacle divertit, fresc, no se perquè vam pensar en el Mikado, bé sí se perquè… és una opereta també, són gent que comença i ningú ho diria! Felicitats! Ho recomano molt !!!! Un espectacle com aquest m’estimula (efectivament, no només de màgia viu un mag). Mireu el web de l'espectacle: aquí .
I a vegades tinc aquella sensació, també comentada amb el pintor, que un cop tinguda la idea, la tinc escrita, la deixo escrita, i en vull una altra, una altra de nova,… reconec que això té components addictius… que la guspira vital és la creació, que un cop creada, vols una altre estímul per tenir-ne un altre, per tenir-ne un altre i un altre…
Fins una altra. Fins la setmana que ve.
Per cert, si passeu al carrer Montcada quan s’encreua amb el Passeig del Born, prop de la Catedral del Mar… aneu a veure els seus quadres…
