Paraules Màgiques… Una sopa de lletres amb temàtica màgica…
Avui, et desvelo els 11 noms de mags xinesos de la sopa de lletres que et vaig plantejar la setmana passada……
Chang
Li Ho Chang
Chang (1889-1972) va començar com a Li-Ho-Chang i més tard com a Chang… Chang Magicpedia
Fu Manchú
David Tobias “Theodore” Bamberg conegut sota el pseudònim de Fu-Manchú (Derby , Anglaterra, 19 de febrer de 1904 – Buenos Aires , 19 d’agost de 1974) era un il·lusionista i actor britànic. Fu Manchú Wikipedia
Lin Kai Fu
Nom artístic de Wenceslao Ciuró. Wikipedia
Ching Ling Foo
Ching Ling Foo va ser el nom artístic del mag xinès Zhu Liankui. Considerat com el primer mag de l’Extrem Orient en aconseguir fama mundial. Wikipedia
Chung Ling Soo
William Ellsworth Robinson (2 d’abril de 1861 – 24 de març de 1918) va ser un mag nord-americà amb el nom artístic de Chung Ling Soo. Avui se’l recorda sobretot per la seva mort accidental a causa del joc de la bala a la boca. Chung Ling Soo Wikipedia
Wei Ling Soo
Al film de Woody Allen, “Magia a la llum de la lluna”, amb moltes referències màgiques, veiem l’il·lusionista xinès, inspirat amb Chung Ling Soo, anomenat en la ficció Wei Ling Soo.
Fak Hong
The Fak-Hong’s, nom artístic dels germans Roca. Més info a Barcelodona blog
Li Chang
Joan Forns i Jordana (Badalona, 9 d’abril de 1916 – Barcelona, 12 de gener de 1998), més conegut amb el nom artístic de Li-Chang, va ser un il·lusionista català, considerat un dels mags catalans més internacionals, va viatjar per Europa i Amèrica, creà nombrosos espectacles i va rebre també premis per la seva carrera professional. Li Chang Wikipedia
Ling Fu
Entre 1931 i 1933, impressionat per l’actuació de Fu-Manchú (David Theodore Bamberg) a Barcelona, Joan Forns i Jordana va adoptar el sobrenom de Ling-Fu, fins al 1945, que -per un malentès legal- el canvià definitivament pel nom de Li-Chang. Li Chang Wikipedia
Okito
Tobias ” Theo ” Leendert Bamberg (1875–1963) va ser un mag professional. Nascut als Països Baixos, Bamberg va actuar sota el nom d’Okito que és un anagrama de Tòquio. Okito Wikipedia
