Ahir vaig tenir el plaer d’anar a la roda de premsa que va oferir en Juan Tamariz, en l’ocasió de les representacions del seu espectacle Magia Potagia, que des d’avui, dijous 4 fins diumenge dia 7 de Febrer, es representa, al Teatre Poliorama de Barcelona.

Jugar…

Comença fent un joc de triler amb cartes gegants, joc que potser farà al teatre un d’aquests màgics vespres, jugant amb els periodistes, presents a l’escenari del teatre. Com ell ens dirà, més endavant, apel·la a jugar, a fer sorgir el nen que tots tenim dins…

Veníem convocats amb una divertida premissa, la invitació, escrita per ell mateix, per en Juan Tamariz, deia: “… Mostraré cómo me como crudo a uno de los asistentes elegido por sorteo. No te la pierdas pues, con suerte, puedes ser tú mismo el fagocitado o fagocitada. Y si se dieran las circunstancias mágicas apropiadas, incluso podría mostrarme sin gafas! (¡Channnnnnnn!)”

Estar viu…

Ens parla de l’espectacle…

“En los espectaculos no llevo preparado un orden determinado, sinó que llevo una funda de violin. Com sabeis, toco un violin imaginario, pero llevo funda, es curioso. Y entonces, allí llevo juegos para hacer 5 o 6 horas y elijo en cada momento lo que siento… Miro al público, lo que sienta, lo que vea que ellos sienten. Trato de hacer una magia, de tipo jazzístico, con improvisación… Hay a veces que empiezo un juego y no se como voy a acabarlo ! (…) Y esto me produce estar muy vivo…”

Estar viu… Aquesta és una de les claus, un dels secrets, del mestre…

Ens explica que l’espectacle que fa, sempre és diferent: “Llevo cuasi 40 años con éste espectáculo, va cambiando continuamente. El espectador que ha venido hace dos años, no ve lo mismo…”

“Habiamos dicho que me comeria a un periodista crudo!”

I finalment arriba el moment en que Juan Tamariz diu: “habiamos dicho que me iba a comer un periodista crudo ! Me permitis que lo haga ?”

En tria un a l’atzar, treu forquilla i ganivet i… El mossega… i… Finalment, el mossega de veritat i… I resulta que el subjecte no era un periodista ! Evidentment, era una broma ! Era en Manu Vera, el mag, el seu gendre, que junt amb la seva dona Consuelo Lorgia, col·laboren en l’espectacle… Tot queda en família !

Amb aquesta petita escenificació, hem entrat dins el seu món il·lusori i una mica surrealista. En Tamariz ens demostra, que juga constantment, davant dels ulls, en un primer moment, perplexos, dels assistents…

“…Y nos lo pasamos muy bien !”

Ens explica que va deixar la tele als anys 90, perquè li agrada més fer màgia en viu, tenir contacte amb el públic. Ens parla dels seus viatges arreu del món fent màgia, impartint cursos per mags, xerrades a universitats, dels llibres que ha escrit i conclou amb una frase que ho diu tot: “y nos lo pasamos muy bien”.

Aquesta seria una de les constants de Juan Tamariz, il·lusionista d’il·lusionistes, gaudir de la màgia, gaudir de la vida… Lliçons de vida i màgia que ens regala, amb naturalitat i senzillesa pròpia dels grans…

“Cuándo veo a otros magos, normalmente no me fijo en como se hace”

Tot el que ens diu em sembla tan interessant, tots els mags hauríem de tenir sempre present les seves paraules…

“Yo tengo una enorme suerte… Yo creo, siempre lo expreso así, que la magia es un arte que busca la infancia recuperada (…) Busco sacar al niño o niña interior que todos llevamos dentro… y que muchas veces, las capas duras y queratinosas del adulto, tapan…

A mi me gusta dar golpes en la parte lógica…

En ese sentido, yo tengo la suerte de que mi niño interior… Lo tengo bastante vivo…

Cuándo veo a otros magos, normalmente no me fijo en cómo se hace… Gozo…

Y eso, lo bueno que tiene, es que si yo he sentido la admiración, lo “no és posible!, la sensación de milagro laico vivido, mañana cuándo actúe aquí, lo tengo muy reciente…”

Picasso, El Llantiol,  Joan Brossa…

I parla de comparacions, quan li pregunten si el nivell espanyol en cartomàgia és molt alt…

“Sabes que en esto del arte, yo creo que mejor y peor, nunca se puede decir… Hay mucha pasion… No hay comparación… Yo no puedo decir que Velázquez es mejor que Picasso…”

I recordant les seves actuacions a Barcelona, ens parla de Joan Brossa, que va conèixer a l’època que actuava a El Llantiol…

“Me acuerdo que el me decia:

“Juan, nosotros los poetas hacemos metáforas con las palabras y los magos metáforas con los objetos”

Un acercamiento muy hermoso…”

Més informació i entrades, al web del Teatre Poliorama: teatrepoliorama.com

Juan Tamariz no és només un gran il·lusionista, que també, no és només molt divertit, que també, no és només una persona que ha sabut enfocar la màgia amb cartes d’una manera superlativa, que també… És un artista que a més de tot això, t’arriba, com ningú, en aquell indret, a vegades oblidat, a vegades menyspreat pel dia a dia, lúdic, de la innocència, que fa pensar, que et porta de la mà al seu món, que diverteix, que emociona… Perquè ell, tal com heu pogut llegir, de les seves paraules que he transcrit, és el primer que s’aplica les seves lliçons de màgia i vida. Ell segueix essent aquell nen entremaliat que xala amb el fet imprevisible, és humil, com sol passar amb els grans, és una bona persona, és únic…

Fins dissabte, amb la crònica de l’espectacle, aquí, al “Diari d’un Mag”…

daniel.cat


www.magia.cat

www.twitter.com/offmagia

www.facebook.com/offmagia