Tinc la sensació…
Tinc la sensació que hi ha precipitació… Em sap profundament greu quan un mag i el seu espectacle de màgia, que té potencial, em decep…
Tinc la sensació que la màgia show (com l’anomenen alguns) no és màgia… És una altra cosa… I no m’agrada el que veig… Que la culpa, si alguna cosa no surt bé, la culpa és sempre dels altres, de l’espectador-víctima, del tècnic…
Tinc la sensació que no importa si un joc acaba sortint bé… que importa més el lluïment de “l’artista”.
Tinc la sensació que molts il·lusionistes diuen “aquí no utilizamos compinches”, com una targeta de presentació que indica que són els bons enfront del mag nouvingut (que ja no és tan nouvingut) que omple teatres…
Tinc la sensació que guanya l’acudit barroer envers la bona màgia…
Tinc la sensació que no hi ha cura pel guió… Que portar la màgia als teatres no és fer màgia televisiva adaptada a un escenari…
Tinc la sensació que no hi ha voluntat de canviar esquemes i evolucionar. Que si, que molt sovint cal regir-se per la comercialitat però veig que no hi ha risc, molt sovint no hi ha evolució de l’art màgic, és més fàcil fer el que és més fàcil… Penso que si al públic no li oferim més opcions, no sap que tot pot ser millor…
Tinc la sensació que les estructures dels espectacles no es cuiden.
Quan tens la sort i l’oportunitat única de presentar la teva màgia en un teatre, molts copien estructures sabudes i no innoven…
Tinc la sensació que alguns mags joves només volen fama a qualsevol preu i diners per un preu massa alt… Que copiar l’estil d’un altre no es percep com una cosa negativa…
Tinc la sensació que guanyar concursos no significa saber màgia…
Tinc la sensació que no hi ha ètica màgica…
Tinc la sensació que l’actitud “xulesca” d’algun il·lusionista a escena el delata i demostra les seves carències…
Tinc la sensació que la humilitat perd enfront de l’ego que creix…
Tinc la sensació que la història de la màgia no es valora prou i que no s’estudia els orígens, que haurien de marcar el camí…
Tinc la sensació que hem de tornar a l’essència… Que un bon il·lusionista ha de mostrar la seva destresa a l’escenari, a més d’entretenir…
Tinc la sensació que, molt sovint, aquest món màgic és tot menys màgic… Que hi ha molt engany, molta corrupció interna, molta “tonteria” i molta pugna per un poder que… això ja ho té la vida: és efímer…
Tinc la sensació que molts mags no fan màgia i no s’estimen l’art màgic… tot i que ells ho creuen, potser…
Tinc la sensació que per molt que ho digui i ho escrigui, no servirà per res…
Però tot i així… Tinc la sensació que…
Fins demà, amb més màgia, aquí, al “Diari d’un Mag”…
Daniel Arbonés
daniel.cat
www.magia.cat
www.twitter.com/offmagia
www.facebook.com/offmagia
