… i per refredar-ho tot: un Colajet!
Perquè no vull que el primer article que es vegi en el diari d’aquesta setmana, sigui el de la ràbia…
Perquè l’altre dia vaig tornar a descobrir aquest gelat, després de tants anys…
Perquè quan el vaig tornar a provar em van venir records, records de quan tot era més fàcil i els dolents no eren tant dolents, o almenys no m’ho semblaven…
El Colajet és una nau màgica que et fa viatjar en el temps, un viatge al país dels records…
El que m’agrada més del Colajet es que quan xucles, canvia de color i aquell trosset s’emblanqueix. Al cap d’uns segons torna a enfosquir-se, torna a ser de color cola, i això és… màgic!
No és el mateix Colajet, ara l’han fet més pla i potser més gran (o és el temps que fa que em sembli que no era igual ?). Estic content que aquest any l’hagin tornat a editar… Sí, dels gelats també se’n fan re-edicions…
No és publicitat és nostàlgia… i la nostàlgia a petites dosis és bona.
Fins la setmana que ve.
Estic bé.
Ara ja estic molt més bé.