6 Comments

1. Quants oncles Abilio fan falta… (Si mes no, a mi)

   • Em va agradar molt l’article en qüestió…
     Com m’hagués agradat tenir un profe que m’ensenyés màgia !!!

2. Aquest vespre, si Dèu vol, aniré a veure’l a la última actuació que farà al Rei de la Màgia.
   Ja t’explicaré…

   • Molt bé!
     Fes-ne una ressenya !!!
     Explica’ns com ha anat !!!

3. Molt bo. El que veus en la foto, és el que hi ha.
   Un espectacle intimista amb un Koke vestit tal i com es veu a la foto i un escenari gairebé buit, només amb una petita taula per a la maleta -la gran protagonista- i un tres-peus que tapa alguna cosa que sembla un retrato.
   Escenari fosc, amb focus que només iluminen la zona on pasa l’acció i, quan tot va a començar, silenci total, només trencat pel só dels grills i l’udol d’algun mussol.
   El Mag obre la maleta i comença la màgia a través de les históries del Tío Abilio. Tot plegat transcorre a través dels records d’infantesa del mag i de les andrómines heretades per l’oncle.
   A la posada en escena, es nota la ma d’un profesional del teatre -i mag- com el ex-Cubanu Miquel Crespi (no en H. Nelms)
   Els jocs són una fantástica mostra de com es pot fer màgia i entretneir al públic amb jocs absolutament comercials i acabats de treure de la caixa com el Heirloom o el White Start, a mes d’adaptacions molt bones de jocs de mentalisme del Corinda i el Aquelarre.
   De totes formes, la posta en escena i la màgia de l’actuant és tant gran que amb el primer joc que va fer, penso que va captivar tots els mags que hi havia a la sala (i no eren pocs, hi havia mitja SEI). Va tenir l’atreviment de començar l’espectacle amb l’anella que s’enfila a la cadena i, de veritat, que tots “li vem comprar”.
   En definitiva, un espectacle molt recomenable per a tots els públics on, a mes d’uns efectes màgics senzills peró efectius i molt treballats, es pot trobar una história que és el fil argumental força entretinguda.
   Potser l’unic retret és que, en el tram final, la línea argumental de les históries del Tío Abilio afluixa una mica i sembla que els jocs s’apilin entre ells, donant una sensació de tancar una mica en fals.
   Qualificació 8/10

   • Moltes gràcies per la teva ressenya !!!
     Molt interessant el que dius !!!
     Sap greu que estigui en un comentari…, hauria de lluir més… he de pensar com…

Comments are closed.